Maria Lluïsa Asbert Lon

Sra. Mª Lluïsa Asbert. Gener 2018

Xalet Evelio. Construïda al 1935. Reconeguda al Gatcpac.

La Sra. Mª Lluïsa Asbert Lon té 86 any i des d'abans de la Guerra, quan tenia 5 anys, que és de la Floresta. Durant anys com a estiuejant, venien amb la família desde Barcelona i s'instal·laven tot l'estiu, d'on en conserva grans records d'infància i joventut. I posteriorment, ja com a esposa i mare de 5 fills, van anar fent cada cop més estreta la relació amb la Floresta fins a instal·lar-s'hi definitivament ara fa 35 anys. La Lluïsa ha vist crèixer els fills, els néts i ara els besnéts, 4 generacions que viuen avui a la FLoresta.

El text que vé a continuació reprodueix part de l’entrevista realitzada el 26 de gener de 2018 i que podeu veure íntegrament en aquests 2 vídeos.

La casa la va fer construir el seu avi, que estava delicat de salut i havia comprovat que l’aire de la zona li anava bé. Va comprar el turonet on es va construir la casa al Sr. Tarruell entre el 1934 i 1935. La Lluïsa encara recorda al Sr. Tarruell ("el cubanu li deien") "passejant i que li queien els bitllets de les butxaques". La casa fou requisada per l'ajuntament durant la guerra, i la van fer servir per llogar habitacions a gent de ciutat que fugia dels bombardejos. Durant aquell període de guerra, la majoria de les cases del voltant del carrer Tarruell estaven buides. Finalitzada la guerra van recuperar la casa i van començar a venir-hi els estius.

L’avi es dedicava a comercialitzar conserves del nord d’Espanya. Va construir la casa i va demanar als paletes que fessin una capella, ells no estaven d’acord i van amenaçar l’avi dient-li que no tornés per allí. Els avis van agafar por i no van tornar mai més perquè van morir durant la guerra, així que no van veure la casa acabada, segurament van morir de pena, Mª Lluïsa no ha trobat cap altra explicació de la seva mort.

La Sra. Mª Lluïsa tenia 5 anys quan va començar la guerra i vivia a Barcelona, al carrer Sant Eusebi, una torreta d’estiueig dels seus avis paterns. Ella havia nascut a Ronda de San Antoni, però van anar a viure a la part més alta perquè a la seva mare li agrada més. Allí va passar la guerra entre els 5 i els 8 anys, segons diu, divertida perquè anava amunt i avall, sempre buscant menjar i altres coses necessàries per la casa. No passaven gana, però menjaven de manera molt pobra, no tenien els aliments que haguessin volgut, malgrat que tenien una tata molt espavilada que sabia buscar-se la vida i trobava moltes coses per alimentar la família. El pare no estava a casa, se l’havien endut com a soldat però no va sortir del castell de Figueres, estava retingut però no va anar enlloc.

En acabar la guerra, van tornar a la Floresta durant l’estiu, l’ajuntament els va tornar la casa. Totes les cases del voltant van anar omplint-se poc a poc, totes eren d’estiueig, al setembre no quedava ningú, la majoria eren de lloguer. No tenien telèfon i quan hi havia una trucada la centraleta els avisava per a que hi anessin a una hora convinguda. Ells com a propietaris van anar acabant la casa que havia quedat a mitges abans de la guerra. El pare va morir jove, als 47 anys, així que van continuar anant d’estiueig la mare i els dos fills (Mª Lluïsa i el seu germà Abelard), amb els 5 fills que tenia cadascun més dues tates, així que omplien la casa. Casa, que per la seva ubicació era el centre de reunió de molta gent, estava i està entre l’estació i el casino i això feia que es fessin allí moltes trobades, i allí va conèixer el seu marit , que venia en bicicleta des del barri de la “muntanyesa”, que aleshores els hi semblava molt lluny. Van estar 6 any de festeig fins que es van casar, l’any 1956.

Casament de l'Abelard, germà de Mª Lluïsa. Juny 1957

Piscina antiga de la Floresta. Avui desapareguda. Lluïsa, les seves amigues i el seu germà Abelard. Anys 50

Aquests van ser segons la Sra. Mª Lluïsa els anys més esplendorosos del casino. El recorda preciós, amb mobles tornejats; la barra del bar era preciosa, el casino havia estat fet per ser un casino de joc, amb uns billars preciosos, amb vidres emplomats i molt detalls luxosos. Es feien molts balls, amb orquestres de 20 o més músics. Era tot molt xic. Hi havia llotges de dues menes: unes més cares i grans a la part de baix i les altres més econòmiques a la part de dalt. “La mare com era vídua i no podia pagar més en tenia una de les de dalt, el meu sogre de les de baix”, ens diu Mª Lluïsa. Allí es feien moltes activitats, moltes festes sobretot. I es feien decorats per fer més boniques les festes: un membre de la família Terrats va fer una torre semblant a la Giralda de Sevilla, i ballàvem al voltant d’ella, i “ens amagàvem darrere d’ella per fer-nos petons”. Més endavant es van començar a fer altres activitats i sobretot tómboles per a recollir diners per a la construcció de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, que es va fer al 1958. Els Vernet se n’ocupaven molt d’aquest tema.

Festa de disfresses al Casino

Teatre al casino. 1958

Decoració del casino

.

La Sra. Lluïsa ens explica que cada tarda durant l’estiu, les noies que festejaven i les acabades de casar, anaven a esperar als nuvis o als marits a l’estació, que tornaven de la feia, la majoria de Barcelona, normalment. La majoria de noies estiuejants estudiaven i a l’estiu no feien res i alguns nois treballaven a l’empresa dels pares. No compraven gaire a la Floresta, perquè hi havia alguns "colmados" però no hi havia de tot. Així que anaven a comprar al mercat de Gràcia de Barcelona. I allí només compraven les coses que oblidaven. La Muntanyesa va ser el primer supermercat amb una mica més de varietat. El matrimoni Planas-Asbert va venir a viure a principis dels anys 80 (1982/1983). Els cinc fills els van tenir a Barcelona i van estudiar allí en escoles de monges. Als anys 70/80, Mª Lluïsa ens parla d’una Floresta que feia una mica de por, per la droga. El casino va canviar molt. Per això van canviar la seu de ball i diversió i durant aquests anys van començar a anar a l’Arac -després Uref- on jugaven a bitlles i feien ball, Mª Lluïsa recorda el tercer embaràs ballant allí. El seu marit, Frances Planas, havia estudiat peritatge industrial, a l’escola industrial, i treballava a Barcelona amb el seu pare que tenia un negoci de fotocomposició i fotooffset; ella es va dedicar a vendre productes de tupperware més tard, feina que segons Mª Lluïsa no li reconeixia ningú a la família, tret del seu fill, però això li va permetre conèixer a molta gent, especialment a Sant Cugat. Des que van venir, tenien clar que no volien tornar al soroll i als trànsit barceloní i es van fer cada vegada més florestans. Durant molts anys van tenir amics com els Cardellac, els Roig, els Crusselles, encara que fa temps que ja no viuen aquí.

El seu marit va morir fa dos anys i mig, però va viure més de 30 anys i va ser molt feliç a la Floresta. Els últims anys va patir parkinson. Actualment, Mª Lluïsa viu sola però amb la companyia de les filles que viuen a prop. Cada matí va a Sant Cugat on fa activitats per cuidar de la seva memòria i es dedica també a restaurar mobles, activitat que li encanta. Puja les escales Tarruell i diu que ja li agradaria que posessin unes escales mecàniques, ara agraeix l’ascensor que s’acaba de inaugurar a l'estació. St. Cugat li resulta còmoda i allí té moltes amigues que ha fet als tallers que fa als matins. Troba que actualment hi ha molta gent jove a la Floresta i això li agrada molt, perquè la Floresta s’ha recuperat i està molt maca. Aquí saluda tothom, a Barcelona no saluda ni el veïnat. Part de la família ha anat venint a viure per la zona, les filles i també els nets. Recorda i ens parla d’alguns veïns de la Floresta i també de l’escola de la Floresta on ha anat algun dels seus nets i n’està contenta. Recorda una ballarina –la Srta. Barrera- del Liceu que va viure a casa seva durant la guerra... I escriu cada dia perquè no se li oblidin les coses que fa i que li passen.

Fills de Mª Lluïsa i mare (dreta)

Mª Lluïsa Asbert Lon ens diu que està encantada a la Floresta i que és el millor lloc on podria viure. Us convidem a escoltar-la directament i li agraïm tots els membres de la comissió de patrimoni i memòria que ens hagi ajudat a recollir una mica de la història del nostre barri.

Aquesta entrevista es va fer a casa de la Sra. Lluïsa Asbert el dia 26 de gener de 2018. Vam estar amb ella Jordi Salvadó i Maria Beneyto, un matí de divendres amb un sol d'hivern que omplia de llum la sala on la senyora Lluïsa ens sorprenia amb la seva vitalitat i la seva alegria. Moltes gràcies, Mª Lluïsa.