José Santamaria

JOSÉ SANTAMARIA

El Sr. José Santamaria és soci de l’Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta des de 1971. El dia 17 de febrer de 2018 es va celebrar una calçotada i alguns socis van voler explicar-nos com havien arribat a La Floresta. El Sr. José en va ser un.

José Santamaria va néixer a Carcaixent, província de València, el dia 30 d’octubre de 1928. El seu pare era ferroviari i després de la Guerra Civil va sofrir les represàlies del bàndol guanyador: després d'acomiadar-lo, li van retornar la feina a una població prop de León on s'hi va haver de quedar tres anys, lluny de la família. Un accident laboral li van permetre traslladar-se a Tortosa i allí és on es va tornar a reunir tota la família i on el Sr. José va viure-hi fins als 29 anys. A Tortosa havia començat a treballar com a mecànic, però les aspiracions de millorar professionalment l'inclinaren a fer d'agent comercial de recanvis d’automòbil i aquesta va ser la seva dedicació durant la resta de la seva trajectòria laboral; una dedicació que el va obligar a fer molts quilòmetres, a viatjar molt i a tractar amb tota mena de persones. Als 29 anys va conèixer la senyora Roser Roig Santigosa amb qui es va casar l'any 1958 i amb qui va tenir-hi els seus dos fills: Josep i Núria.

L'any 1969 va venir per primer cop a La Floresta a visitar el senyor Joan Recasens, un amic que vivia al carrer Rosa Mariner, adjacent al Turó del Sol, on acabaria vivint ell i la seva família al començament dels anys 70. Ell i la seva dona cercaven una casa per sortir de Barcelona als caps de setmana i van mirar una bona colla de solars fins que en van trobar un, que pertanyia al Sr. Felip Guillén. Als anys 70, el preu habitual era de 50 pessetes per pam quadrat i ell el va aconseguir-los per menys de 40 pessetes. La parcel·la tenia 990 m^2, i ja comptava amb un petit garatge amb llum i aigua. Donaven els permisos d’habitatge a partir dels 1000m², així que els va costar una mica aconseguir-lo i no va ser fins al 1975 que l'Ajuntament els el va concedir.

Era un lloc bonic i molt tranquil per on hi campaven, sovint, els conills i els esquirols. La casa la va construir el seu sogre, el Sr. Jaume Roig, que era constructor, a partir dels plànols que va executar l'arquitecte municipal Jordi Cardona. Els seus sogres, el Sr. Roig i la senyora Maria Santigosa, es van quedar a viure amb ell, la senyora Roser, i els fills. Aquest era un arranjament que els anava molt bé ja que el Sr. José era representant i viatjava molt, i d’aquesta manera la seva família no estava sola. El Sr. José ens explica que la casa reunia molt bones condicions per viure: van tenir calefacció des del començament i cap soroll, gràcies a les finestres metàl·liques i els dobles vidres, que ell coneixia de les ciutats del nord d’Espanya per on viatjava sovint. Tenien un dipòsit soterrat de propà de 4000 litres que s’havia d’omplir una vegada a l’any i valia 100.000 pessetes i escaig omplir-lo. Cada cinc anys s’havia de desenterrar, revisar, pintar i els tècnics havien de donar el vist i plau per tornar-lo a soterrar i mantenir-ne l'ús. El propà també exigia tenir extintors a casa. Tot plegat era molt feixuc i molt car —la darrera vegada va costar vora de 600.000 pessetes el procés d'inspecció!—, així que quan es va poder instal·lar el Gas Natural, llargament sol·licitat en les reunions de l'Associació de Propietaris, de seguida ho va fer i des del 1999 aquesta és l'energia que li serveix per escalfar la casa.

La compra la feien a un Spar que hi havia al costat del restaurant El Rancho, que el portaven, primer el senyor Fèlix i la senyora Pura i després el senyor Mateu i la senyora Aurora. També hi havia una petita carnisseria, regentada per la senyora Lluïsa; una botigueta de regals menada per la senyora Salut, una fleca on despatxava la senyora Ramona, i una merceria que, durant molts anys, va governar la senyora Lola. Allí podien comprar carn, pa i d’altres aliments, però el peix l’havien de comprar a Sant Cugat. Des de llavors el Sr. José es va acostumar a fer la compra i encara avui va a la plaça de Sant Cugat els dissabtes al matí.

Quan més endavant van fer l’autopista, José ens explica que li va semblar molt bé, que no el molestava gens la fressa, i que li facilitava l’anada a Barcelona: Pel que fa a la tranquil·litat, ni l’autopista ni el tren la van alterar excessivament. José i la seva família han continuat tenint el que van venir a cercar, la mateixa pau.

Els fills, Josep i Núria, van estudiar a l’únic Institut que aleshores tenia Sant Cugat (no tenia nom), quan encara eren barracons i a l'hivern s'hi passava força fred. Quan ells van arribar, Sant Cugat tenia 21.000 habitants.

Els sogres i la seva dona Roser van morir a La Floresta. Ell i la seva filla hi continuen vivint i el seu fill, avui casat amb una santcugatenca, va ser durant uns anys, a la dècada dels 90, vocal de l’Associació de Propietaris.

El Sr. José Santamaria és un veí de la Floresta que ha viscut discretament, dintre de casa seva. A hores d'ara encara no coneix el Casino i, des que es va jubilar, viu molt tranquil entre els seus llibres. Més de 8000. “A casa som uns devoradors de llibres”, ens diu. A ell, li agrada molt Ken Follett i Frederick Forsyth. No s’entremet en segons què, diu que no es pot lluitar contra corrent, que prefereix anar cap a on va el corrent. Està disposat a signar el que calgui per a que les coses millorin, però ens diu que no és dels que pren la iniciativa activament.

Agraïm la seva col·laboració per donar algun detall nou que ens ajuda a conèixer millor la vida d’aquest barri que l’any vinent complirà 100 anys.

Entrevista feta a l’Associació de Propietaris i veïns de la Floresta, el dia 17 de febrer de 2018.

Dates de les fotografies:

a) Les que són en blanc i negre són de l'octubre de 1970

b) la foto en color és del febrer d'enguany