Mariàngels Cuadras

Cap a l’any 70, van proposar de fer una associació de veïns, degut a que allà es feien moltes activitats, ella mateixa va fer classes d’iniciació a la dansa, feia classes de piano i va preparar festes des de l’any 65 fins l’any 83; i també va fer classes per ensenyar a llegir i escriure, especialment a gent immigrant. Es va començar a fer cinema, portaven pel·lícules de Barcelona, ella mateixa les duia, i possiblement les triava el mossèn Eduard, es feia ball –només per casats- i també teatre, que dirigia des de feia temps el Sr. Pedro José amb qui va col.laborar tocant el piano. Totes aquestes activitats ajudaven a preparar les festes d’abril i de juliol.

A partir de 1972 comença a reunir-se altra gent al Casino, en Berenguer, arribat de París, i la seva colla, que es reuneixen utilitzant un sistema assembleari que a Mª Àngels li crida l’atenció. El funcionament del Casino va canviar i es van crear dos grups que van suposar una ruptura en la seva organització. Hi havia un grup conservador i un de més progre. Pel que fa al primer, on estava Mª Àngels, va organitzar algun festival de flamenc i al segon es van fer actuacions amb cantants com l’Ovidi Montllor, Pau Riba, Oriol Tramvia, Mª del Mar Bonet, Orquestra Plateria i fins i tot es va fer una pel·lícula, “El gran vals” on van sortir un munt de florestans, feta per en Bayona. Aquests dos grups van acabar separant-se i el primer es va traslladar a l’ARAC i l’altre es va quedar al Casal, fins ara anomenat Casino. Mª Àngels participava amb tots dos grups al començament però després es va quedar al Casino. Poc a poc, i degut a l’abandonament de tots, el casino es va anar deteriorant, el treball era molt desigual entre el col·laboradors, d’una banda l’Agustí Figueras, en Rueda, en Marcos i la Mota, entre d’altres, treballaven molt, però molts d’altres no feien res i aquests es van cansar i van anar deixant la feina. Més tard el casino es va quedar sense llum degut als vents i les nevades i es va anar deteriorant molt. Molts florestans van fer una manifestació caminant des de la Floresta a Sant Cugat per protestar i demanar que l’ajuntament se n’ocupés i ajudés a recuperar-lo, i al final se’l va quedar el mateix ajuntament per 11 milions 500 mil pessetes durant el mandat de l’alcalde Àngel Cases i molt aviat l’alcalde següent, Oriol Nicolau, el va fer tapiar.

Tots aquests esdeveniments ens els conta Mª Àngels amb tristesa, però ella no va perdre l’ànim i a meitat dels anys 90, torna a participar en les activitats culturals del barri, es fa poesia y teatre, primer a la UREF, antiga ARAC, i després al Casino quan el tornen a obrir. I gràcies a ella, que conserva moltes fotografies i altres tipus de documents es fa alguna exposició que va tenir molt d’èxit (foto retall diari). Una activitat que ens recorda a l’entrevista és el recolzament que va donar al teatre El Molino quan el van tancar, ella es va convertir en una fidel defensora (foto).

Mariàngels, després de fer l'entrevista, va comentar molts fets dels qual no n'havia pogut parlar i ens va demanar que, al menys, li agradaria que rendíssim un petit homenatge a "El Enterao", un diari que van fer en la seva època més activa, així que aquí en teniu una imatge de la seva presentació i una mica d'informació del que en 1983 explicava aquesta revista, la del antifaç és la nostra entrevistada.*

Agraïm la col·laboració inesgotable d’aquesta veïna de la Floresta que encara avui continua participant amb molta il·lusió amb tot el que fa. Per a conèixer més detalls cal escoltar la gravació de l’entrevista feta per Mont Carvajal, que pengem juntament amb aquest resum fet per Maria Beneyto. Setembre de 2017.