odissea.2001

preneu alè, que ulisses ja som tots

i hem de fendir, de nou, mars perilloses

sens cap homer que ens canti el llarg viatge.

seran companys gavians i catxalots,

escoltarem, en un món sense noses,

de l’oceà la música salvatge.

herois com som, sabrem menar els bots

del temps amb tremp, només amb poques roses:

els rems d’amics i alguna dolça natja.