Mort a Venècia

És un taüt la gòndola que espera,

Caront llueix tricorni i antifaç,

i en el vellut marítim del domàs

es trenen el fil d'or i la ranera.

Al visitant captiu d'una quimera,

la mort i el goig, gentils, prendran pel braç;

l'adormiran parant-li un mòrbid jaç

d'arena i sol, i un déu de primavera.

Només es mou un dubte a dintre seu:

si aquella set als llavis -dolor lleu-

ve de la sal, de Tadzio o la pesta.

Malalt i tot, la fi és una gesta,

car gomboldat per Mahler sap més greu,

entre fagots i barques, dir l'adéu.

(Per a l'exposició La mirada del segle, 21 cartellistes i escriptors davant del cinema, organitzada pel Museu comarcal de la Garrotxa. El meu sonet reelaborava, junt amb el cartell de l'Ignasi, la pel·lícula Morte a Venezia de L. Visconti.)