Les dues pors

Amb l'ànsia de la sembra,

sospesant destins incerts,

guardem somnis dins la cambra.

Vivint un etern setembre,

són, els somnis acomplerts,

delits atrapats en ambre.

Anar somiant ens tempra

perquè dues pors tastem:

la del mai i la del sempre.

© Josep Pujol i Coll