Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa

A les pàgines de La Vanguardia, Destino i El Matí, el compositor Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, 1912-Barcelona, 2002) va desenvolupar una llarga trajectòria com a crític musical des de 1935. Fou testimoni qualificat de múltiples concerts, retenint per escrit vetllades i interpretacions memorables durant bona part del segle XX. Tanmateix els seus articles no són només una crònica musical del seu temps, elaborada a Barcelona però també a d’altres escenaris europeus, sinó que també acaben definint les opinions d’un compositor reconegut envers tot allò que escoltava, des del criteri propi d’un creador. És així com dels seus escrits a la premsa es pot desprendre també una estètica, que aquest llibre mostra através d'una àmplia selecció dels seus textos.

Els fragments escollits permeten entreveure-hi fragments autobiogràfics del compositor, diverses consideracions entre música i política, l’interès de Montsalvatge per la renovació operística, la seva sensibilitat per al ballet o la seva oïda clínica com a crític en tant que autor. Així mateix, s’hi presenta un ampli "Diccionari Montsalvatge", un recull de retrats crítics de compositors i intèrprets que el van saber emocionar. Els editors, Joan Gay, Laura Pallàs i Josep Pujol, han optat per presentar textos breus i donar relleu als fragments dels articles que transcendien el moment i que permeten precisar el pensament artístic de Xavier Montsalvatge.