Endevinalles

Unes senyoretes, ballen dins d'un plat,

amb cotilla verda i vestit morat.

Un arbret petit, baixat,

capçat de blanc, vestit de verd.

Collita més grossa de res més se'n fa;

em cull qui estima, em té l'estudiant,

em té el qui neda i em té l'hortolà.

Blanca sóc de naixement, i coberta de verds llaços;

i tothom plora per mi quan em tallen a pedaços.

Església petiteta, la gent menudeta,

sagristà de fust.

No ho endevines, ruc?

És verd i no és julivert; és groc i no és safrà;

és vermell i no és grana, és pelut i no és llana.

N'hi ha de negre, n'hi ha de blanc;

la "dolçura" al cos s'atura,

i és molt bo sinó que no dura.

És rodona i no es mou;

és vermella i no és foc.