Adob i compostatge

Les plantes s'alimenten dels minerals que hi ha al sòl i que extreuen amb les seves arrels. Al cap d'un temps de cultiu aquests nutrients del sòl s'han esgotat perquè les plantes en consumeixen o hem regat en excés... i arriba el moment de reposar-los afegint-hi adob.

L'adob són aquelles substàncies que tenen nutrients que la planta pot absorbir. Poden ser sòlids o líquids, químics (sacs de compostos fets amb minerals extrets de mines), ecològics (com l'adob verd o plantes que enriqueixen el sòl) o orgànics (els recomanats perquè són ecològics -provenen dels éssers vius-, tenen tots els minerals i alliberen els nutrients a poc a poc).

• Per assegurar-nos que els nutrients no faltaran mai convé abonar sovint, cada 3-4 mesos.

El compost és el resultat de la fermentació de restes orgàniques, normalment fems d'animals, però que al nostre hort podem reciclar restes vegetals com restes de poda, males herbes, fulles seques... Les escombraries diàries que es generen a les llars contenen un 40% de matèria orgànica, que també pot ser reciclada i retornada a la terra en forma d'humus per a les plantes i cultius.

Aquest procés de fermentació anomenat compostatge consisteix en afavorir el procés de descomposició i estabilització de la matèria orgànica per l'acció de microorganismes com bacteris i fongs descomponedors i petits animals com cucs, aràcnids, porquets de sant Antoni o centpeus. Aconsegueix estabilitzar les restes orgàniques que ja no fan mala olor ni atrauen a les mosques.

Per fer-ho disposem la brossa orgànica que generem a la cuina o el jardí en una pila o compostador (el podem fer amb 4 palets) adequat per mantenir unes bones condicions d'aireació, humitat i temperatura. Ha d'estar en contacte amb el sòl per facilitar l'intercanvi de microorganismes i humitat amb el terra.

• Afavorim l'aireació barrejant materials frescos amb d'altres més porosos (fulles i herbes seques, restes de poda, palla...) i remenant de tant en tant. Si no s'oxigena prou farà pudor.

• Afavorim la humitat no posant el compostador a ple sol i remullant-lo si veiem que s'asseca.

• Afavorim la temperatura amb un volum suficient de matèria orgànica (1 metre cúbic) i abrigant-lo amb palla o fulles. La temperatura mata les llavors de les males herbes. Si la temperatura no puja o s'asseca massa, el temps de compostatge s'allargarà.

Passats uns 6 mesos, el compost resultant (color marró fosc, d'aspecte i olor de terra, no fa pudor ni és calent) conté els nutrients assimilables per les plantes a més de matèria orgànica estable que proporciona al sòl una bona estructura i reserves d'aigua i nutrients. És un gran millorador del sòl i un factor clau en el cultiu ecològic.

• Més informació a la Guia ràpida de compostatge casolà.