Els màrtirs de la llibertat

Joan Barangó va néixer al final de la dècada que havia vist la carlinada d’en Soques, la Solidaritat Catalana, el caciquisme i la tupinada de 1909, la Setmana Tràgica…

Va créixer amb la Mancomunitat, el pistolerisme dels sindicats i la dictadura de Primo de Rivera. Tenia 20 anys quan es va proclamar la República i 26 quan va morir defensant-la. Era un noi normal, amant de la fotografia, l’excursionisme i l’esquí. No volia una guerra ni haver de matar ni que el matessin, però tampoc que els feixistes es fessin amos de la seva nació i que hi imposessin el seu pensament absurd, primari i excloent.

Fou un dels 170 joves -d'una vila de 8.000 habitants- que van deixar la pell al front. No eren fantasmes anònims, eren persones de carn i ossos amb nom i cognoms, tenien cent setanta vides per davant i esperances de deixar-nos un món millor que el seu.

Han passat més de setanta anys i alguns dels nostres carrers segueixen lloant la memòria de personatges que van compartir els objectius de Franco i no n’hi ha cap que ens recordi els qui van morir per aturar-lo. En Joan vivia al carrer dels Màrtirs de la llibertat.