L'aplec de l'Erola torna amb empenta

Setmana Santa ha arribat i, com sempre, l’acabarem el Dilluns de Pasqua a Hortsavinyà amb l’aplec de l’Erola o festa del Roser, que enguany vol recobrar l’embranzida que havia assolit uns anys enrere. Capitanejada ara pels joves del Cau de Pineda, que amb voluntat integradora han involucrat als hortsavinyencs de temps ha, als que muntàvem les de fa una dècada, als d’ara i a la gent de l’escola del poble.

Hortsavinyà ha estat un lloc de tradició festiva, un poblet de masies que a mitjan segle XX es permetia el luxe de fer ball cada diumenge a dos hostals i que, al llarg de l’any, celebrava tres diades pròpies: la festa major de sant Llop, la festa major petita de santa Eulàlia i la del Roser amb l’aplec de l’Erola, que ja fa molt temps es va convertir en la més gran.

Els més caminaires podran pujar a peu per l’antic camí de les Costes, des de sota cal Capità, i a les 11, si en volen més, que m’acompanyin a la Taula de les Bruixes, una pedra gravada fa 4.000 anys amb misteriosos clotets triangulats i una línia que ens marca l’est/oest.

Hi haurà mercat d’artesans de la serra, vinguts del mateix Hortsavinyà o dels pobles de Montnegre i Ramió; jocs tradicionals per a la mainada, espai de bitlla catalana, gegants, ball de muntanya amb Ràdio Kuartet…

La missa, al migdia, comptarà amb la presència del bisbe, que no havia pujat des que es va instal•lar la campana al 1961, i després tots cap a l’Erola a cantar els goigs en companyia dels gegants.

Tothom que vulgui —i que se’l porti— podrà dinar als prats i, en acabat, ballaruca altra vegada.

Assistir a la festa d’Hortsavinyà és un acte festiu, però també és molt més. Catalunya té un munt de pobles amenaçats de desaparèixer. Alguns desapareixen físicament perquè han arribat al despoblament absolut i d’altres desapareixen perquè han perdut els elements que configuren un poble i que mantenen la relació social entre els seus habitants. Temps ha, la gent d’Hortsavinyà tenia una cita setmanal cada diumenge amb la missa, que era molt més que un ritual religiós; tenia els balls i uns hostals oberts cada dia; tenia unes activitats econòmiques, una escola i un ajuntament.

Des del 1930, quan fou agregat a Tordera, la responsabilitat del poble va passar al govern torderenc que, per tant, té el deure de protegir el seu passat, gestionar-ne el present i planificar-ne el futur. Quants i quants pobles de muntanya mantenen una existència testimonial perquè l’únic que els queda és la festa major, aquell dia de l’any que es troben els antics veïns i els seus descendents per mostrar que el poble encara viu en el record. Hortsavinyà seria un d’aquests si no fos perquè manté un element viu, l’escola, l’únic factor vertebrador, l’únic que fa possible que els veïns s’hi trobin cada dia, que afavoreix que col•laborin en altres activitats i que els menuts hortsavinyencs comparteixin una realitat comuna.

L’escola d’Hortsavinyà ha estat un model d’èxit. Quan mestres i famílies treballen en harmonia, els pares se’n senten orgullosos i els fills aprenen i gaudeixen d’aquesta escola rural, l’única en tot el Maresme. De mica en mica s’ha anat incrementant el nombre d’alumnes i ara que passen sobradament de la vintena, el Departament d’Ensenyament la vol tancar. Ells no ho diuen ben bé així, diuen que passarà a dependre d’una altra escola, és a dir, liquidaran la seva pròpia línia pedagògica i diluiran l’associació de pares en una de molt més gran, el pas previ al tancament presentant-ho tan sols com la clausura d’un parell d’aules.

Tocarà, per tant, al batlle de Tordera, exercir amb tota l’energia i la capacitat d’influència que té en el Departament d’Ensenyament —que és molta— el seu paper com a batlle d’Hortsavinyà, sabedor que aquest poble amb gairebé mil anys d’història només pot perviure si perviu la seva escola. Cap poble de muntanya amenaçat d’extinció admetria que el seu batlle deixés perdre o posés límits a una escola que és un model d’èxit.

I a la resta de ciutadans amants del Montnegre ens toca anar a l’aplec de l’Erola per gaudir d’un indret màgic que els tocs de la campana, la festa i l’escola ens el fan encara més màgic i més viu.

Aplec de l'Erola a Hortsavinyà

El bisbe beneint la campana. 1961

Escola i església d'Hortsavinyà