Festa del Roser de Ramió

Cada primer diumenge de juny Ramió celebra la seva festa del Roser, en la que s'hi apleguen dos o tres centenars de veïns, alguns de les masies del poble i altres de les rodalies. La trobada, naturalment, es fa en els plans del voltant de l'església, on s'hi han disposat taules i cadires per tal que la gent hi pugui dinar còmodament.

Fa poc més de dos segles, a finals del XVIII, que el poble de Ramió es va unir al de Fogars, en una ajustada votació dels caps de cada casa en la que per dos vots de diferència es van decantar per Fogars enfront de l'opció de Vallmanya.

El territori de Ramió, limitat al nord per la Tordera, s'enfila pel sud cap a les serres d'Hortsavinyà i ateny l'alçada màxima al turó del Pi de l'Oli (455 m.), d'on es diu que es veuen set campanars i, per tant, això indica l'existència d'un tresor ocult, probablement el que van deixar els frares del monestir de Roca-rossa, en la ràpida fugida durant la revolució de 1835. Durant més de cent anys i fins no en fa pas gaires, molts homes hi havien anat a picar de nits:

De Roca Rossa, deien que del cim d’un turó, que és el cim del pi de l’Oli, d’allà es veuen set campanars, jo hi havia anat i els havia vist: Breda, Hostalric, Sant Feliu, Gaserans, Fogars de Monclús… set es veien, jo els havia comptat -ara està tapat d’arbres i ja no es veuen. Allà deien que hi havia una carga d’or amagada. Nosaltres hi vam anar una vegada amb la burra, tres tios a la nit. Macagum l’osti, però ja hi havien sots, ja hi havien fet altres sots per allà. Ens vam fotre a picar allà amb un mall, portàvem dos o tres malls, vam estar tota la santa nit, eh! I anar fent forat i anar picant avall i avall, que vam baixar dos o tres metros, i quan vam estar emprenyats vam dir “re, re, pleguem perquè això és una burrada”. I sempre la terra era igual, no vam trobar mai re de re i mai més hi vam tornar-hi. La mare que ho va parets! Qui sap on era aquella carga, si és que hi fos... [Miquel Ventura] [Històries i llegendes de l'any vuit]

A pocs metres de la façana de l'església de Ramió podem veure aquest monòlit erigit en favor d'una pau que en aquells moments era només un anhel: el país estava immers en la Tercera Guerra Carlina, i tot just feia dos mesos que s'havia proclamat l'efímera Primera República.