25/03/1994
Ecologisme i ecologia social
(Acte a Sant Martí de Llémena/Josep Planas)
* Parlar de les meves experiències com a militant o de la filosofia de la vida que em movia a militar? Em decanto per aquesta segona opció, i deixo per al col.loqui la satisfacció de la curiositat dels presents.
1. A mitjan dels anys 70, paral.lelament a la crisi final del franquisme, sorgeixen noves formes d'entendre les relacions de l'home amb la natura: aquesta no és quelcom aliè que és al nostre servei per ser dominada i explotada -> l'home és una espècie més que viu, amb total interrelació, amb el medi que l'envolta. Qualsevol ferida a la natura és, a curt o llarg termini, una amenaça per a la supervivència de l'espècie humana.
2. Els primers estudis que ens arriben, a primers dels 70, són terrorífics: El "Manifiesto para la supervivencia", signat per diversos premis Nòbel, "Utopia o Muerte", de René Dumont, "Los límites del crecimiento", del Club de Roma... presentaven un futur molt negre: només cal veure les previsions d'existències de petroli de seguir amb l'índex progressiu de consum: 20 anys a partir de 1972.
3. Sortosament, ben aviat ens arribaren nous pensadors teòrics, menys catastrofistes, que evolucionen del pensament marxista o llibertari: Michel Bosquet, Ivan Illic, Schumacher, Thompson... A casa nostra sorgeixen també teòrics, que publiquen sobretot a "Transición", "El Viejo Topo"... però ben pocs transformen la teoria en praxi i militen activament: Costa Morata, Mario Gaviría, Santiago Vilanova...
Cal deixar clar que no ha estat fins recentment que titolats preparats, siguin ecòlegs, biòlegs, engineyers, arquitectes, economistes o advocats, per posar només una mostra de professions prou relacionades amb l'ecologisme, que a nivell individual o a través d'associacions proteccionistes han decidit treballar activament des de l'oposició quotidina a l'Administració o a les iniciatives privades encara enormement deprresadores amb el medi.
4. Les primeres accions iniciades a casa nostra a mitjan i finals dels 70 són paradigmàtiques de l'evolució teòrica del pensament ecologista: De protestar per una tala d'arbres a la Devesa es passà a defensar el Ter front als abocaments de la paperera Torras; de preservar la zona volcànica de la Garrotxa a evitar una macrourbanització per a 60.000 persones als aiguamolls de Castelló d'Empúries, sense oblidar l'intent de plantar massivament eucaliptus o la oposició a l'energia nuclear, reforçada aquí pel pas periòdic d'un tren carregats de deixalles radioactives des de vandellós a França i la reserva de gairebé la totalitat de les comarques gironines per cercar-hi urani.
* Es reforçaren les anàlisis del perquè calia evitar tantes coses. No era, ni és, suficient en aturar un projecte: cal veure què hi ha al darrera, quin model de societat fa necessari aquell i tots aquells projectes. I aquí surt de forma clara una posada en solfa dels conceptes d'economia i de progrés.
- Les lleis del mercat manen: no ens preocupa l'origen del què comprem ni com s'ha produït, només busquem un guany monetari. -> ni el comprador ni el venedor es fan responsables de res mes que del preu acordat -> institucionalitzem la irresponsabilitat i ens en rentem les mans.
- Malgrat patir-ne les conseqüències, creiem de totes totes que la solució als problemes econòmics és exportar més d'allò que importem: tenir una balança de pagaments positiva. Som il.lusos: és impossible que els prop de 200 estats que hi al món venguin als altres més del què compren -> sempre hi haurà estats (i els seus recursos) explotats.
- L'home ha estat utilitzant per als seus processos de producció tota mena de matèries primeres, donant-les una valoració monetària.
- L'home considera encara la natura com quelcom hostil que cal dominar i explotar. Hem tractat el medi com un espai del qual es pot extreure de forma inesgotable tot el que precisem per acumular riquesa.
- En economia cal distingir entre renda i capital. A grosso modo, es pot viure de les rendes mentre es mantingui el capital. Dilapidar el capital és arruinar-se.
- Hem tractat i tractem la natura com a una propietat a la nostra disposició. Estúpidament l'explotem sense veure que mentre algunes matèries són renovables (són renda) la majoria són no renovables o de difícil reposició: el capital.
- Així, hem consumit en un segle gairebé la totalitat dels combustibles fòssils que han tardat milions d'anys a formar-se. Recordeu la crisi del petroli?
- El creixement econòmic no pot ser ilimitat: els recursos bàsics són limitats i el medi no pot neutralitzar les interferències.
- S'ha de produir qualsevol cosa que produeixi creixement econòmic?
- Es econòmic invertir en protegir el medi encara que això encareixi el producte final?
- Encara ara, per a la majoria de la societat,es considera que una cosa és antieconòmica quan no produeix un benefici monetari.
* Des de la meva experiència personal, la qüestió didàctica ha tingut sempre un component important en les mobilitzacions o campanyes en les que he participat: la no violència ha anat parala.lela, quan ha calgut, al conflicte.
* Ara potser cal deixar clar que per a mi no-violència no és sinònim de passivitat, ni que conflicte és sinònim de violenta.
* La no-violència no implica inhibició de l'agressivitat, sinó la seva afirmació i canalització cap a activitats socialment útils. Així, tota mena d'acció, i no només les de caire proteccionista, parteixen de tres premises:
* estudi del conflicte i tria d'una postura a seguir.
* desenvolupament de possibilitats i alternatives per aconseguir la resolució del conflicte de forma positiva.
* Estimulació de l'acarament i utilització de formes de resolució no violenta dels conflictes, desenvolupant una competència personal i col.lectiva.
Per traballar aquestes actituds, doncs, haurem d'establir accions encaminades a clarificar-les. Caldria considerar:
* El coneixement o reconeixement de l'existència de l'actitud basat en la informació obtinguda de manera oportuna i la posterior anàlisi dels seus factors positius i negatius. Aquest procés s'orienta a la comprensió de què representen i impliquen les actituds.
* La presa de posició cap a una actitud a partir de la reflexió, la crítica personal, les aportacions dels altres i les pròpies implicacions afectives.
* L'aplicació del judici i presa de posició en la pròpia conducta, que implica un compromís personal.
* De com l'ecologia pot patir o beneficiar-se de determinades concepcions de l'economia, i de com els nostres propis conceptes d'economia, progrés i benestar entren en contradicció amb la nostra predisposició proteccionista us en parlarà el professor Joan Martínez Alier.