2000 1016 ANG ILP ni iniciativa ni popular

Data de publicació: 16/10/2000 (Butlletí de l'Associació de Naturalistes de Girona)

ILP ni iniciativa ni popular

Més d'una vegada he argumentat en articles d'opinió la imperfecció de la democràcia participativa. El fet és que sota el miratge d'una "lliure" inserció de papereta en una urna, es segresta la voluntat popular durant quatre anys. I costa de passar aquests quatre anys presoners com som no ja de la voluntat de la majoria, sinó de la voluntat (i els pactes, i les transaccions, i els interessos) de 135 persones escollides per tothom per gestionar, que no per decidir.

Per no fer tan dura l'abdicació de la voluntat popular, l'Estatut d'autonomia va incloure un apartat que, sota l'eufemisme de Iniciativa Legislativa Popular, permet la presentació directa d'una proposició de llei al Parlament. Aquesta Proposició ha d'anar avalada, això sí, per un mínim de 65.000 signatures (més de l'1% de la població).

La primera iniciativa popular presentada a Catalunya, ara farà dos anys, ha tingut el suport de 107.000 signatures. Es va presentar un text legislatiu elaborat per 87 entitats catalanes que demanava, ras i curt, prohibir la incineració de residus sòlids urbans i apostar definitivament i decididament pel reciclatge.Evidentment, darrera la incineració s'amaga un munt d'interessos tant o més elevats que les dioxines que se'n desprenen. Durant més d'un any el projecte ha estat aparcat. Hi ha hagut noves eleccions, però la proposició de llei no ha caducat. Què fer-ne?

Sense la participació de cap grup dels que la van redactar, els diferents partits hi han presentat esmenes. Tantes i tan amples, que d'aquella llei (emparada, recordem-ho, per 107.000 ciutadans) no en queda ni l'esperit, ni les intencions, ni gairebé la lletra. N'han desdibuixat tant el contingut que cap de les 87 entitats promotores del text inicial no en subscriurien el contingut final.

Ara ja no es tracta de prohibir la incineració. Ara es tracta de regular-la (i per tant, es tracta de continuar amb la producció de centenars de reaccions químiques abocades a l'atmosfera o a l'aigua, que els filtres no poden eliminar - dioxines, plom, cadmi, mercuri i altres metalls pesants...). I ben segur que al final de procés sortirà algun polític dient que l'aprovació de la llei es un exemple de democràcia i se'n felicitarà. I es penjarà una medalla.

Ha servit d'alguna cosa la ILP per prohibir la incineració de residus? A la vista del resultat, val la pena plantejar-se'n d'altres?

Sí que ha valgut la pena. Els diversos partits (sobretot CiU, PSC i PP) han quedat retratats: la simple desaprovació (paraula que defineix què han fet amb la ILP) d'una iniciativa popular representa un allunyament de la classe política amb la ciutadania i un mal precedent si el que es pretén és implicar els ciutadans en el sistema democràtic.

I cal seguir retratant-los. Cal deixar ben clar que la sobirania és de la ciutadania, i que aquesta no abdica de reclamar-la pel sol fet de votar cada quatre anys. La sobirania s'exerceix a través del teixit social, a través del dia a dia, i la societat evoluciona no amb els polítics, sinó potser malgrat ells. D'uns ja se n'esperava aquesta actitud, però dels altres... ?

No n'aprendran mai?

Josep Planas i Gamundi (ANG)

16/10/2000