1985 1120 Joschka Fisher, el primer ministre verd

A mitjans dels 70 els ecologistes i antinuclears alemanys treballaven dins un moviment ciutadà realment modèlic: les "Burgerinitiativen" (Bl)y iniciatives ciutadanes. Aquestes entitats (el 1977 eren 50.000 a la RFA) basaven les seves accions en tota la diversitat de temes que afectaven la vida local i comarcal. El 40 % treballava en barris i urbanisme, el 16 % en ensenyament, un 15 % en medi ambient i el 12 % en planificació de transports i indústries. Es tractava d'agrupacions informals la vida de les quals no superava els 2-3 anys, normalment no es legalitzaven i tenien objectius molt concrets.Dels 3000 grups ecologistes (BI mediambientalistes), un miler estaven organitzats i coordinats en una federació, la Bbu. Els èxits mobilitzadors de la BBu portaren a la creació dels Die Grünen (Els Verds) el gener del 1980. Ecologistes, antinuclears, alternatius, extraparlamentaris, pacifistes, feministes, antimilitaristes, llibertaris... tots els grups polítics i socials fins llavors marginats, amb els objectius concrets de lluita contra l'estat i la rigidesa de les institucions, els partits tecnòcrates, militaristes i pronuclears, tots tenen lloc en el nou partit verd.

L'embranzida és forta. Acompanyats d'espectaculars accions i mobilitzacions populars en poc més de dos anys els Grünen tenen representació en cinc parlaments d'Estats Federals, a Berlín Oest i al Bundestag, superen els lliberals al Parlament d'Hamburg, Baixa Saxònia, Hesse i Berlín Oest, i van cami de convertir-se en la tercera força política de la RFA; el partit-àrbitre.

2. La polèmica SPD - Die Grünen

De sempre, quan un moviment desborda un partit d'esquerres tradicional, ha d'escoltar-se argumentacions tan simplistes com que "fan el joc a la dreta"" Les dretes tampoc ho veuen amb bons ulls, perquè és una boca més a l'hora de repartir el pastís. Els Grünen s'han escoltat això i molt més. A la campanya electoral de Hesse els demòcrata-cristians (CDU) els acusen de ser la "quinta columna de Moscú"; els lliberals, de voler acabar amb la democràcia i ésser inspirats per Gadafi; els social-demòcrates (SPD) els comparen amb els nazis.

El fons de la disputa és la por a una competència forta amb plantejaments innovadors que podrien arrossegar tant als Jusos (joventuts socialistes) i els components de l'ala progressista del SPD com als petit burgesos aimants de la natura entre els demòcrata-cristians i lliberals.

Per als Grünen el SPD és una força que, gràcies a les pressions de les bases i des de l'interior de les institucions podria ser un partit reformador, però alhora, com a guardià del sistema industrialista, cal desemmascarar-lo com a "partit dels míssils i de l'energia atòmica".

Per a alguns dirigents del SPD (Eppler, Brandt, Vogel) els Grünen podrien ser una possible "crossa" per a "una nova majoria a l'esquerra de la CDU", forces a les que caldria integrar i convertir en nom de la reforma democràtica. Per a altres dirigents del SPD (Schmidt, Börner i molts dirigents sindicals) serien l'expressió de forces irracionals, hostils a la societat industrial, a la divisió del treball i a la democràcia parlamentària.

3. Hesse: primera coalició, primer fracàs.

Les eleccions al Parlament Federal de Hesse, el setembre del 82, són una autèntica bomba. Els lliberals són escombrats, i els 'Verds queden com a dominadors absoluts. CDU, 52 escons; SPD, 49 escons; Grünen, 9 escons. Qui vulgui governar ha de comptar amb ells. Evidentment, la provisionalitat i inestabilitat del Govern força a unes noves eleccions el setembre del 83, però es manté la correlació de forces.

Es produeix, finalment, el pacte. El juny de 1984 Holger Börner és elegit president del Landstag (Parlament regional) amo els vots verds.

Una lluna de mel no pot durar, sobretot quan un membre de la parella és reaci a posar-se al llit amb l'altre. Cinc mesos i disset dies més tard la feble coalició trenca peres. Börner (que havia promès repetides vegades que mai comptaria amb els verds ni amb els seus vots) pretén aprovar l'ampliació de les fàbriques de Nukem i Alkem, que produeixen urani enriquit per a reactors d'investigació i d'alta temperatura però que, segons els ecologistes, pot emprar-se també en la fabricació d'armament atòmic.

La pèrdua de la virginitat dels Grünen encetà una polèmica fins al moment endormiscada dins el moviment. Les postures contraposades que a nivell teòric es mantenien (i es mantenen, i es mantindran) esclaten amb virulència.

4. La polèmica realos - fundis

El primer pas cap a la integració total en el sistema parlamentari donat a Hesse suscita una viva controvèrsia en un moviment tan heterogeni. Els Grünen es divideixen en fonamentalistes (fundis), partidaris d'una oposició total a la participació en el poder, i els pragmàtics (realos), que pretenen recolzar els social-demòcrates a canvi de concessions polítiques. En el cas de Hesse, obtenen del SPD set milions de marcs (400 milions de ptes) per a empreses de tipus alternatiu; la creació d'una càtedra universitària per als problemes de la dona i la detenció del programa nuclear, encara que sense deturar els reactors que funcionen. Acaben, però, votant el pressupost per a la policia, la mateixa policia que els bufetejarà quan dispersi els ocupants de la nova pista de l'aeroport de Frankfurt o d'una base militar nord-americana.

A finals del 84, en un congrés celebrat a Hamburg, s'arriba a una decisió de compromís: s'aplaça fins a les eleccions generals de 1987 la resolució sobre una possible col·laboració amb l'SPD. A Hesse, però, a aquesta transacció se li ha fet la vista grossa fa pocs dies.

5. Fischer: ministre del Medi Ambient

La primera experiència amb Börner no fou alliçonadora. El caramel és prou temptador: el ministeri del Medi Ambient. El darrer diumenge de setembre s'acorda, ara sí d'una manera formal, entrar en el Govern en coalició amb l'SPD.

A mitjan desembre, Joseph (Joschka) Fischer serà ministre. Fins ara és un fill del maig del 68, empresonat set mesos per resistència contra l'Estat, acomiadat de la fàbrica Opel per subversiu, es guanya les garrofes en una llibreria alternativa i amb col·laboracions quinzenals a la revista "Pflasterst" (Platja de ciment), que edita el també famós fill del 68 Daniel Cohn-Bendit.

Els industrials tremolen i es comencen a bellugar. Si els cargola massa, agafaran els trapaus i invertiran en altres estats. Déun'hi do el panorama.

Fischer és el segon pas cap a la integració dels Grünen. Els ulls dels ecologistes de tot Europa esperen els resultats d'aquesta experiència, que fet i fet és la segona part corregida i ampliada d'una d'anterior en el mateix lloc, amb els mateixos protagonistes i amb resultats estrepitosos.

De fundis i de realos n'hi ha a tot arreu, i a casa nostra no som excepció. El temps i els fets de què parlava La Fullaraca el 1980, però, comencen a esdevenir present. Potser als "realos" els caldrà d'aplicar el seu pragmatisme per veure que els averanys dels "fundis" no eren tan errats com se suposava. Malgrat tot, aquesta experiència permetrà, d'ara endavant, un aprofundiment i redefinició en les estratègies i finalitats d'un moviment que, malgrat voler madurar, té a voltes massa sovint un comportanent molt verd.

Josep Planas i Gamundi

El Batall, 20-11-85