1983 1222 punt El caganer. O juguem tots o no hi ha partida

1984 anys més tard, els reis d'Orient han canviat de nom, de forma, de llenguatge... ni sigui dit que a frec del segle XXI el marquetín no funciona com cal. El poder - fàctic - econòmic (el rei Salat)(*); el poder - fàctic - militar (top secret, no comment) els poders - ni fàctics ni elàstics - polítics (l'emperador Felip, el virrei Jordi (**) ... i, per damunt de tots, vigilant eternament el camí correcte, el línia telepàtica directa amb Ell, l'estel de Betlem (el poder -fàctic - religiós). Hem de reconèixer que l'home sapiens, a més de saber, pensa. Crec que una cosa semblant va dir Descartes. Aquestes 198 dècades - i especialment les sis o set darreres - el ser humà ha descobert el missatge subliminal que representava la figura del caganer. És ben cert que encara no es deia allò de "la merda de la muntanya dels Àngels no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó", per la senzilla raó que el català com a llengua era un projecte no inclòs en el XLVII Pla de Desenvolupament de l'Imperi. Malgrat tot i des de llavors, els esforços de la humanitat han anat únicament encaminats a aconseguir la neteja, la felicitat i el benestar dels individus - súbdits - ciutadans (tatxeu allò que no interessi). Quant a la qüestió concreta del caganer, és bo d'informar que la tassa (els anglesos en diuen W.C.) no fou inventada fins al 1596 per l'anglès (s'entén ara perquè se'n diu W.C.?) sir John Harrington. Famós fou a la França revolucionària el baró de Bidet, inventor de la peça complementària a la tassa, tema estudiat a fons en un assaig editat pel famós grup d'estudis contemporanis La Trinca del Vallès. A casa nostra, avui en dia, el marquès de Roca, cadena inclosa, segueix ocupant-se de la qüestió. La noblesa sempre s'ha ocupat del poble perquè, sense populatxo, què seria de la noblesa?

La resta d'accions encaminades a aconseguir una terra equilibrada i neta són també exemplars, i sovint han estat lloades a revistes tan prestigioses i venudes com Transición, Userda, Alfalfa, El Ecologista, Terra Verda, La Fullaraca, el Punt Diari...

Ara hauria de posar aquí una relació de grans descobriments en bé de l'home, però els podreu trobar en qualsevol manual de batxillerat o en les ressenyes dels discursos dels governants de qualsevol país. Hi ha, però, alguns petits detalls no resolts encara. Tots sabem que de petits ens deien que sempre tenim els ulls a la punta dels dits. És una qüestió jo crec que lligada a l'espècie, inherent a ella: els adults tampoc no hem perdut aquest costum. Primer fem les coses (ús de l'energia nuclear, malbaratament energètic, espoli dels recursos naturals, eliminació d'espècies, contaminació, eliminació de l'escorça vegetal, follia armamentista, superpoblació... ) i després rumiem com arreglar-ho (estalvis i restriccions energètiques, encariment dels recursos, "invasions" en defensa de la "llibertat", ridícules paròdies de negociació desarmamentista comptant míssils com els gitanos compten gallines...). Ja ho deia amb elevades dosis de cinisme Michel Boiteux, ministre de l'energia francès el 1973, quan feia referència a l'eliminació de les deixalles radioactives: "Si no deixéssim als nostres fills algun problema per resoldre, la seva vida seria molt avorrida".

Com? Què dieu? Que podria parlar més de casa nostra, per exemple del preciós pessebre en què converteix Girona el president - consistorial - Nadal? Perdoneu-me, però aquests dies hi ha moltes festes, i encara que sigui per pair els torrons podeu pensar-hi una mica vosaltres. Tampoc no he parlat massa del caganer i prou que m'he em...bolicat.

Per arrodonir-ho i fer trencar una mica més el cap a aquells que hàgiu llegit fins aquí, unes paraules de Bertrand de Jouvenel: "No es tracta d'escoltar els discursos dels homes, sinó d'analitzar els seus actes. I en política l'acció és, en definitiva, l'administració: les lleis que el poder promulga i que els ciutadans no tenen més remei que acatar". I posats a filosofar, diu Bruno Bettelheim: "Ningú no està disposat a renunciar a la seva llibertat. Però el problema es converteix en una cosa més complexa quan es tracta de decidir quins béns estem disposats a sacrificar per seguir lliures i quins canvis en les condicions d'existència estem disposats a acceptar per preservar la pròpia autonomia".

I ara, després d'aquest trencaclosques d'inconnexions que lliguen (és feina vostra fer-les lligar) a la perfecció, feu com jo he fet en acabar: tireu de la cadena, que això encara som lliures de fer-ho. Per molts anys ho fem a gust!

Josep Planas i Gamundi

Membre del Col·lectiu Ecologista de Girona i del Comitè per la Pau i el Desarmament.

(*) Referència a Carlos Ferrer Salat, president de la CEOE i membre de la Trilateral

(**) Referència a Felipe González, llavors president del govern espanyol, i a Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat de Catalunya