Segle XX: amb un Hitler ja n'hi havia prou
(~ 1987. Article inèdit)
El segle XX, per a molts la culminació del món civilitzat, ha vist morir violentament més persones que no en tota la història de la humanitat. Guerres i més guerres, unes declarades i altres soterrades, han eliminat dotzenes de milions d'éssers humans en tots els indrets del planeta. Els altres éssers del planeta, el món animal i el món vegetal, han vist les seves espècies i poblacions dràstricament reduïdes fins a gairebé l'extinció. Els recursos minerals i allò que més necessari ens és per viure, l'aire i l'aigua, són font d'enfrontaments per la seva escassetat i control per una banda, i per la complicada composició química actual que no ens recorda allò que els manuals de química asseguren, per l'altra.
El segle XX podría haver passat a la història com el segle de l'escarment definitiu de l'agressivitat humana. L'antídot podria haver estat el carnicer de Munic: Adolf Hitler. Un senyor que va accedir al poder de forma democràtica (com Reagan) gràcies als vots de la petita burgesia i els aturats, i recolzat pels magnats de la indústria (com Reagan). Es feu atorgar amplíssims poders i es desfé dels col·laboradors de fidelitat dubtosa (com Reagan). Després de tres anys d'intens rearmament (com REagan) començà a fer realitat els seus projectes expansionistes: ocupà Renània (1936), s'annexionà Àustria (1938), gran part de Txecoslovàquia (1938-39) y Memel (1939). La passivitat dels europeus i del món en general fou total, alhora que passa ara quan Reagan envaeix Grenada, finança dictadures a CentreAmèrica i arreu del món, reforça règims racistes a Sudàfrica i Israel, canvia governs al seu gust (Haití, Filipines...) i en nom de la "llibertat" finança guerrilles contra els governs d'estats lliures i democràtics.
L'atac a Líbia, passant-se per l'entrecuix les recomanacions dels aliats europeus i totes les convencions internacionals, podria esdevenir un nou paral·lelisme amb la invasió de Polònia efectuada per Hitler el 1939, un preludi d'allò que tots sabem: una nova confrontació a escala total.
Reagan vol passar a la història, però el segle XX ja hauria de tenir-ne prou amb un, de Hitler. De xèrif no ens en cal cap. De defensor del "món lliure occidental" -i blanc - a la "superioritat de la raça ària" hi ha poques diferències. Del "racisme" reaganià a "l'antisemitisme" hitlerià hi ha total coincidència. L'antimarxisme és idèntic. I allò que és preocupant i perillós és que el poble nordamericà aprova aquestes accions que els fan oblidar la lliçó del Vietnam. L'onada de nacionalisme histèric que acompanya cada acció bèl·lica de Reagan és calcada al fervor nacionalista encès per Hitler, que necessitava esborrar la derrota de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles.
Fins i tot no li falten al xèrif els escolanets: la Gran Bretanya i Israel juguen fidelment el paper d'Itàlia i el Japó al costat del caporal Adolf.
Els europeus, fidels a la tradició, s'han abaixat novament els pantalons. Han callat vergonyosament (això sí, un comunicat de circumstàncies per contentar l'opinió públoica interna) i han cedit ja massa per aturar l'envalentonament del seu amo. Aquest és conscient del seu poder i té l'exèrcit més sofisticat del planeta. A qui ha de consultar?
Si davant dels morros d'Europa, a la Mediterrània, s'atreveix tranquil·lament avui a agredir un país i a implicar tot el continent en les previsibles conseqüències, queda clar que demà envairà impunement Nicaragua sense que ningú mogui un dit.
Té sols tres anys, ha declarat recentment, per extirpar l'amenaça "comunista" en aquell llogarret centreamericà que sols vol viure en pau. I el que segueix essent trist, el 54 % dels nordamericans estan convençuts que tres milions de "nicas" són una amenaça real per a tres-cents milions de benestants ianquis.
Si us plau, Sr. Reagan. fet ben segur que la Història us recordarà llargament. Us reconeixem també el tacte d'haver aracat Líbia ara i no abans perquè dubto que ni la tele ni el comissari González haguessin aconsegujit de vendre'ns l'OTAN com a institució garantidora de la pau. Però, si no us fa res, no ompliu les planes de la Història amb més sang i vergonya: amb un sol Hitler, el segle XX s'ha quedat d'allò més satisfet.
Josep Planas i Gamundi
Col·lectiu Ecologista de Girona