22/04/1991 Presentació del llibre "Fred negre", de Martí Masferrer

* Quan en Martí em va demanar informació i tota mena de material relacionat amb el transport de deixalles radioactives, em va sorprendre positivament * També em va sorprendre que m'ho demanés no només perquè de cop s'hagués convertit a la causa antinuclear, sinó per fornir-se de prou elements per fer-ne un relat

* D'alguna manera, després de quinze anys de repetir que la societat nuclear no ens convé i que els usos de l'energia nuclear posen en perill no només les generacions actuals, sinó futures, en Martí cercava la manera de fer-ho fàcil i entenedor a un públic de totes les edats

* Els escandalosos exemples de Harrisburg el 1979, amb més d'un quart de milió d'evacuats; Xernobil el 1986, amb més de 50 morts coneguts i qui sap quants milers en els propers anys; la figa de Vandellòs I, el reactor protagonista de "Fred negre"... són exemples clars que no tot és net i bonic a la indústria nuclear

* L'any 1979, en el primer número de LA FULLARACA, es publicava un informe sobre el transport dels residus de Vandellós, amb el títol de "La mort es passeja amb tren". Al mateix número Joan Miró, professor del Col·legi Universitari de Ciències, contestava a la pregunta de què faria si el tren s'accidentés al seu pas per Girona: "Jo, personalment, que no visc gaire lluny de la via del tren, m'acomiadaria dels amics i de la família (si em deixessin) i procuraria conservar la dignitat sense deixar de fer saber què en penso d'aital malifeta".

* Al meu entendre, la novel·la permet una aproximació a la realitat molt remarcable:

* El relat s'estructura a tres nivells: el protagonista involuntari de la catàstrofe, la complicitat no volguda de la científica i l'informe tècnic que aquesta ha de presentar

* Algú m'ha comentat que aquest apartat és una mica feixuc. Opino que el paper de l'informe és essencial: els símptomes, els efectes... l'objectivitat en la descripció de com funciona i les conseqüències de quan deixa de funcionar una instal·lació o un transport nuclear fa creïble no només la història del protagonista, sinó el paper que juga la protagonista femenina i el control ferotge de l'estat per evitar la propagació de la veritat. A qui li cansi, que s'ho salti i no passa res.

* El protagonista és un noi jove, a qui l'instint de supervivència empeny a anar sempre endavant, però amb prou innocència com per no entendre quina mena de cataclisme l'ha portat a una situació límit.

* L'acció passa a Girona, una Girona molt real en la memòria d'aquells que passem dels 30 anys. El via-crucis sota les clavegueres ens permet de seguir còmodament des de dalt els carrers i obstacles del protagonista. Un espai del llibre em va permetre de recuperar d'un buit de la meva memòria l'antiga estació dels autobusos de Sant Feliu de Guíxols, al peu de la Sèquia on ara hi ha la plaça de la Constitució

* La identificació dels llocs, des de la primera fins a la darrera pàgina, ens permet d'identificar-nos amb el protagonista i, per tant, el relat deixa de ser ciència-ficció per esdevenir una possibilitat real

* Algú pot pensar que la situació plantejada és utòpica, i que mai no es donarà un cas semblant. El mateix es deia d'una fusió del nucli d'un reactor, que segons les estadístiques només podia passar en un milió d'anys. En menys de 50 anys d'indústria nuclear, ha passat, que hagi transcendit al públic, dues vegades: Harrisburg (1979) i Xernobil (1986)

* De la seguretat de RENFE és millor no parlar-ne. Exemples de descarrilaments de transports de combustible en tenim sovint, inclosos l'incendi de sis vagons a Maçanet fa pocs anys.

* Els viatges del tren procedent de Vandellòs són teòricament secrets: així, si peta i es pot amagar, ningú no se n'entera

* El secret, però, ho és a mitges. La premsa gironina ha fotografiat repetides vegades el tren i els seus contenidors al seu pas per Girona. El gener de l'any passat el Col.lectiu Ecologista de Girona tenia dos dies abans que no passés l'ordre de viatge d'un d'aquests transports.

* Per tant, no és només el perill implícit (teòricament els contenidors només suporten un xoc a 60 km/h, una caiguda de 9 m. o un incendi de mitja hora) sinó la possibilitat d'una acció violenta contra el transport: si la premsa o els ecologistes tenen accés al dia del recorregut, qualsevol pot tenir-hi accés.

* Aquesta és una dels encerts del relat. Què provoca la catàstrofe: Un accident fortuït? Una badada humana? Un atemptat? Qualsevol opció queda oberta a la imaginació del lector.

* Una lectura atenta del relat ens permet descobrir un rerefons molt més perillós que la catàstrofe en sí mateixa: l'estat nuclearitzat comporta un control absolut de la societat, la necessitat de matissar la informació i només dir allò que interessa, sotmetre la població civil a un rentat de cervell perquè cregui que només ha passat allò que se li explica. I allò que no veu, no ha passat.

* Exageració? Guerra del Golf. Què ens han dit, què ha passat realment?