Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.

Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació.

Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina la durada del dia del planeta.

Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és l'any del planeta.

Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.

Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té l'òrbita més inclinada, excèntrica i allargada.

Forma i mida

Els planetes tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada pels pols.

Els materials més compactes són al nucli. Els gasos, si n'hi ha, formen una atmosfera sobre la superfície.

Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat alta.

Tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona.

Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas i gel.

Giren depressa i tenen molts satèl.lits, més abultament equatorial i anells.

Formació dels planetes

Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys, a l'època de la formació del Sol.

En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats.

En el núvol de gas i pols, que girava en espirals, hi havía zones més denses.

La gravetat i les colissions van portar més matèria a aquestes zones i el moviment rotatori les va arrodonir.

Després, els materials i les forces de cada planeta es van anar reajustant, i encara ho fan.

Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d'aspecte. Lentament, però sense pauses.