Univers

Els Planetes

Mercuri
Venus
La Terra
Mart
Júpiter
Saturn
Urá
Neptú
Plutó

Són astres que giren al voltant del Sol. No tenen llum pròpia, sinó que reflecteixen la llum solar.

Els planetes tenen diversos moviments. Els més importants són el de rotació i el de translació.

Pel moviment de rotació, giren sobre ells mateixos pel seu eix. Això determina la durada del dia del planeta.

Pel de translació, descriuen òrbites en cercle a l'entorn del Sol. Cada òrbita és l'any del planeta.

Cadascun triga un temps diferent a completar-la. Com més lluny, més temps.

Giren gairebé en el mateix pla, excepte Plutó, que té l'òrbita més inclinada, excèntrica i allargada.

Forma i mida

Els planetes tenen forma gairebé esfèrica, com una pilota una mica aplanada pels pols.

Els materials més compactes són al nucli. Els gasos, si n'hi ha, formen una atmosfera sobre la superfície.

Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes terrestres, és a dir, petits i rocosos, amb densitat alta.

Tenen un moviment de rotació lent, poques llunes (o cap) i forma bastant rodona.

Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, anomenats gegants gasosos, són enormes i lleugers, fets de gas i gel.

Giren depressa i tenen molts satèl.lits, més abultament equatorial i anells.

Formació dels planetes

Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys, a l'època de la formació del Sol.

En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats.

En el núvol de gas i pols, que girava en espirals, hi havía zones més denses.

La gravetat i les colissions van portar més matèria a aquestes zones i el moviment rotatori les va arrodonir.

Després, els materials i les forces de cada planeta es van anar reajustant, i encara ho fan.

Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d'aspecte. Lentament, però sense pauses.

* Alguns astrònoms li atribueixen 23 satèl.lits.

Ampliar les imatges

de Planetes

Foto de l'evidència d'aigua a Mart
Comparació de Terra i lluna amb petits planetes
Foto de l'erupció d'un volcà terrestre

El desè planeta del Sistema Solar?

Sedna gira a l'entorn del Sol a una distància molt més gran que altres astres del sistema.

Tot i que la seva mida encara és incerta, Sedna és el planeta més gran localitzat des que es va descobrir Plutó, al 1930. És a més de 10,000 milions de kilòmetres de la Terra, en una regió anomenada Cinturó de Kuiper, que té centenars d'objectes coneguts, petits móns de roca i glaç, tot i que alguns poden ser més grans que plutó. Sedna és més vermell que qualsevol altre cos del Sistema Solar, excepte Mart, i té una òrbita força elíptica que, l'allunya fins a 135,000 milions de kilòmetres del Sol. Sedna necessita 11.500 anys terrestres per completar una òrbita.