1 El concepte d’àtom de Demòcrit.
Els primers que van preguntar-se com estava feta la matèria van ser els grecs i la primera idea d'àtom la tenim d'un grec,
Demòcrit (460 -370 a.C.):
o La matèria no es pot dividir indefinidament
o La matèria està formada per àtoms (no divisible).
o Els àtoms són molt petits, durs i impenetrables.
Video introductori de la visió històrica de l'àtom a càrrec de Cantinflas
2 La teoria atòmica de Dalton. Enllaç
Fonaments:
Àtom no és indivisible.
L'àtom està format almenys per matèria carregada positivament i partícules de càrrega negativa, els electrons (descoberts en 1897 per en Thomson, els raigs catòdics).
Descripció:
Àtom format per un conjunt d'electrons incrustats en una massa esfèrica uniforme de càrrega positiva.
El conjunt és neutre, els electrons incrustats tenen càrrega que neutralitza l'àtom.
Àtom format per un conjunt d'electrons incrustats en una massa esfèrica uniforme de càrrega positiva.
El conjunt és neutre, els electrons incrustats tenen càrrega que neutralitza l'àtom.
La teoria explica:
L’existència d’ions.
La naturalesa elèctrica de la matèria.
4 El model atòmic de Rutherford (1911):
En 1910 quan els físics van començar a aprofundir en l'estudi de l'àtom es van adonar que tot era diferent del que s'havien pogut imaginar. Els físics no podien veure àtoms i per determinar l'estructura es basaven en el seu comportament quan se li feien coses, com bombardejar-lo amb partícules. Els resultats dels experiments de vegades eren desconcertants i no sabien com interpretar-los.
L’experiència de Rutherford: Va descobrir el nucli atòmic.
Rutherford va bombardejar un làmina d'or amb partícules a (He2+).
La majoria de les partícules travessaven la làmina sense desviar-se.
Algunes partícules van travessar la làmina desviant-se considerablement de llur trajectòria (0,1%)
Molt poques partícules van rebotar contra la làmina i no la van travessar (1 de cada 20000)
L'àtom no podia ser massís.
Descripció:
La major part de la massa i tota la càrrega positiva es concentren en el nucli.
L'àtom, molt més gran que el nucli, inclou l'escorça electrònica, que és la regió on els electrons fan òrbites circulars al voltant del nucli.
5 El model atòmic de Bohr (1913)
En Bohr, un físic danès, ser deixeble d’en Rutherford, proposa un model que explica les contradiccions entre el model de Rutherford i els experiments.
Descripció:
L'electró es mou fent òrbites circulars al voltant del nucli.
Cadascuna de les òrbites es correspon amb nivell d'energia dels electrons. L’energia dels nivells electrònics és més gran quan més allunyats estiguin del nucli.
S’assigna un nombre a cada nivell segons la proximitat al nucli (n=1, 2, 3, ... ).
En cada nivell hi cap un nombre màxim d’electrons: 2n2:
Un electró per passar a un nivell d’energia superior necessita absorbir energia.
Un electró per passar a un nivell d’energia inferior necessita emet energia, en forma de radiació.
Només s'absorbeix o s'emet energia quan un electró passa d'un nivell d'energia a un altre.