Embedded Files
El divendres 10 vam anar al Cine baix a Sant Feliu a veure la película de la Maternal.
La pel·lícula de la Martenal de Pilar Palomero té una duració de 2 hores, ens mostra un gran tema tabú com són els embarrassos a edat primarenca l'acceptació i el rebuig i com aquelles mares joves són jutjades davant la societat.
Els relats de les noies de La Maternal són històries pròpies com els seus propis noms.
El personatge de la protagonista,Carla és una bareja de diferents històries d'altres noies. La Carla té 14 anys i és una jove rebel que ja ha estat en un centre. Viu en un vell restaurant de carretera a les afores d'un poble amb la seva jove mare soltera mentre falta a classe i passa les hores amb el seu millor amic Efraín. Quan la treballadora social s'adona que està embarassada de cinc mesos, Carla ingressa en 'La Maternal', un centre per a mares menors d'edat on comparteix el seu dia a dia amb unes altres mares joves.
El final que va escogir la directora amb la finalitat de que cada espectador escogeixi el final però amb el fil de que a la Carla li toca sortir endavant posant en adopció al seu fill i madura
Va ser una pel·lícula molt emtiva on mostra realitats d'adolescents que no és sól parlar.
El dia 15 de març va venir la Sheila a l'Institut una noia que participa a la pel·lícula i ens explica la seva història com de petita va anar a un CRAE i va patir bullying desde l'infantesa de part de la seva madrastra, com després desde els companys/es del centre i després també a la seva adolescència; estant embarassada li van donar una patada a la panxa ja que no sabien els seus companys/es del centre i fins i tot va haver d'anar l'ambulància.
La díficil situació que va patir animicament amb intent de suicidï .Com amb 17 anys es va assabentar que seria mare i com va sortir endavant amb la relació que tenia amb els seus pares que no era bona i no tenia aquell suport però tenir la seva filla li va ajudar.
La seva experiència de com va estar a la Maternal i com als 18 has de marxar però poden demanar els 6 mesos per buscar on anar.
Finalment fer la pel·lícula per ella va ser tancar ferides que pensava que no es podrien tancar mai com el poder parlar amb la seva mare tranquil·lament sense faltes de respecte, va ser la seva teràpia.
El projecte va començar abans de la pandèmia i després del confinament van començar les entrevistes i el procés de grabació que van ser 3 mesos. Va ser díficil però una gran experiència.
Ens va dir també respecte a la pel·lícula que les noies del centre menys la Carla no tenien guió, és a dir improvissaven si havien de barallar per exemple que la Karol que fa d'educadora va estar a la Maternal i va ser la seva co-educadora en la vida real.
La Carla no sabia les històries de les companyes i en l'escena on es presenten és la seva primera impressió.
Actualment té una bona relació amb els seus pares i està treballant .
Page updated
Report abuse