Chimamanda Ngozi Adichie és una novel·lista nigeriana. Adichie és el seu cognom, mentre que Chimamanda Ngozi son els seus dos noms, que volen dir "el meu déu no caurà" i "benedicció", respectivament, en igbo.
Chimamanda va néixer el 15 de novembre de 1977, va começar a escriure als 7 anys.
LLIBRES
Uns dels llibres escrits per la Chimamanda són:
-Tothom hauria de ser feministes.
-Estimada Ijeawele.
-El perill d' una sola història .
-La flor púrpura, guanyadora del Commonwealth Writers’ Prize y el Hurston / Wright Legacy Award.
-Americanah.
-Mig sol groc.
-Sobre el dol.
-Sobre el perill dels tòpics.
"El perill d'una sola història "
Aquest llibre explica com és el perill d' una sola història de les coses, un sol punt de vista, una sola idea d'una societat o persones, ens porta a crear-ne estereotips que no reflecteixen la realitat i fins i tot poden ser causants d'exclusió o marginació de certs grups socials.
En el discurs feminista que va fer Chimamanda en la Ted Talk ha estat una de les més vistes i llegides.
Saber que tot el que ens arriba pot ser cert o no, no fer cas únicament a una sola versió d'una història ja que això ens pot crear estereotips que no són.
Com desde petits en els contes els protagonistes són nens blancs, una família unida de clase mitjana i no hi ha diversitat. Amb el temps va conèixer la literatura nigeriana amb la qual va aprendre que no només existeixen els contes de nens blancs, britànics i d'homes que beuen cervesa de gingebre.
Una altra situació que la va sorprendre va ser quan als Estats Units una companya no sabía que d'on és la Chimamanda és parla anglès fins i tot és la llengua oficial.
Un altre exemple és com les persones d'altres països tenen una idea d'un altre país que és lluny d'ells i es sorprenen quan veuen que no hi viuen en tribus, que porten roba normal inclós que escolten als mateixos músics.
També com a causa d'aquells estereotips i ments tancades moltes persones són trepitjades per altres per tenir una concepció on creuen que per tenir una altre nacionalitat o cultura són menys i no és així.
Hi han històries tristes però també bones del seu poble i la importància que ha de ser no escoltar només una única història
La lecció que ens dóna aquest discurs és como no em creure una única versió d'una persona i buscar la manera d'informar-nos i tenir més coneixement de diverses coses ens farà millors per ser empàtics amb tothom.
Opinió personal
Aquest discurs m'agradat perqué l'autora diu clarament que els estereotips divideixen la societat, ens roben l'identitat i ens va creure uns pensaments on estem equivovats, no tohom pensa igual i hauriem de ser més empatics.
Les anecdotes que ha explicat em semblen interessants.