L'exposició va tenir una durada d'uns 60 minuts aproximadament . Al començament t'expliquen el funcionament quan passar a l'altre sala, el funcionament de l'àudio...

El recorregut és com si estigués en un laberint es una experiència "individual" ja que cada persona va amb uns cascos mentre s'explica l'història,et guia i ajuda a complementar la informació amb el que hi ha a l'espai.

Passes de ser d'espectador a ser la/el protagonista de cada sala encara que s'entra en un grup de 6 persones.

L'objectiu d'aquesta exposició és sensibilitzar i posar en coneixement de tothom la situació en què es viu i es troba la violència masclista a Espanya.

Es compon d'onze sales on es comença desde la història amb l'obra de Botticelli representa un amor no correspongut i com la noia després de veure que li passa si no accepta li toca acceptar la proposta i ser sumisa.
A les següents sales podem trobar objectes personals, fotografies de dones assassinades, relats d'episodis de violència,dibuixos de nens i nenes que han patit abusos sexuals. Amb la finalitat de prendre consciència de la  violència de gènere en l’àmbit de la parella, familiar, laboral, social i judicial. 

Es una exposició que val la pena anar però que surts amb una sensació emotiva i pensativa del que han passat moltes dones i com està la situació de la violència.

Sincerament em va impactar les coses que s'explicaven durant el recorregut però els dibuixos dels nens i les nenes em va trencar el cor com a lo millor a sigut el seu propi pare que han abusat d'ells/elles i com han de viure amb això tota la vida, ningú mereix passar per cap episodi de violència.