Durant la setmana del 8M vam realitzar dues accions: l'acció dels llençols i la de les bústies.
Fotografía amb el nostre llençol reivindicatiu a l'entrada de l'institut.
Penjada de llençols reivindicatius a l’exterior dels centres amb frases que recullin amb mirada interseccional els greuges que patim les dones al llarg de la vida.
El llençol és un element ben present en el moment de la concepció, del naixement i de la mort de les persones. Alhora, és una peça domèstica ben present en la vida de les dones ja que sempre ha estat gestionat per nosaltres, ja sigui rentant-lo als safarejos(els llocs de trobada i d’empoderament col·lectiu d’on ve l’expressió “fer safareig”), estenent-lo, plegant-lo o fent el llit. El llençol és un objecte físic ben present en el treball reproductiu que fan les dones i alhora un símbol de les seves vides dedicades a la cura i l’economia no productiva. Amb aquesta acció ens apropiem del llençol amb tot el seu simbolisme i el convertim en llenç de les nostres reivindicacions.
Aquestes van ser les bústies realitzades per la nostra companya Wendy.
Cada bústia està en l'entrada de l'edifici principal i del nostre.
Bústies on compartir les discriminacions viscudes per a treballar-les al llarg del curs.
Per por, per indiferència, per falta de coneixement o per falta d’espais que ho propiciïn, massa sovint als instituts les discriminacions i violències envers les dones són silenciades i invisibilitzades. Això provoca que no es coneguin, no es problematitzin, ni es considerin com un problema social i col·lectiu. Habilitar una bústia o exposar públicament en un cartell vivències reals que hagi viscut l’alumnat i el professorat és, per tant, una eina que facilita la visibilització d’aquestes discriminacions, que permet donar veu a les noies, dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+, que ens permet veure que no estem soles i que moltes vivim experiències semblants i, finalment, que permet entomar les problemàtiques i començar a treballar-les.
Vam passar per les diferents classes de la tarda explicant perquè podien escriure qualsevol situació que han patit i poder saber que no estàn soles.