Itineraris botànics

Amb les plantes de fil conductor proposem diferents itineraris pels jardins de l'institut, per fer-los sense pressa sobre el terreny o virtualment.

Fent clic a les icones obtindreu informació general sobre les plantes i a les línies la informació específica de cada itinerari.

Aquest primer mapa és un recull tots els itineraris: l'Itinerari mitològic; Dones i arbres; Les coníferes, buscant l'arbre de Nadal, Remeis i receptes de l'Hortus i Dites al jardí. A continuació hi trobareu els mapes desglossats amb informació complementària, vídeos, imatges, qüestionaris... i allò que ben segur anirà arribant

Les nimfes i els déus estan entre nosaltres però no ens n'adonem perquè els hem mig oblidat, a ells i als arbres en què s'han transformat.

Fer-ne memòria i treballar de forma competencial, cooperativa i interdisciplinària han resultat en aquest itinerari fet a mitges entre els aprenents de cultura clàssica i de llatí de l'ESO i els del CFGM de Jardineria i Floristeria de l'Institut Premià de Mar que us permetrà conèixer les històries mitològiques amb què a l'antiguitat clàssica explicaven l'origen d'alguns dels arbres dels jardins ....més aquí

Aquest itinerari literari, “Dones i arbres”, és el resultat del projecte de recerca de tres alumnes de 4t de l’ESO, en Joel, en Ferran i en Leo, tutoritzat per la professora de clàssiques Margalida Capellà. Partint del mapa d'arbres dels estudiants de jardineria, presenta un recorregut poètic pel pati tot llegint en cada arbre de la ruta un poema escrit per una poetessa catalana (Clementina Arderiu, Lola Casas, Carme Guash, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall,...)... Ves-hi

Diuen que sant Bonifaci, cristianitzant els pobles germànics, aturà amb la seva creu el martell que havia de sacrificar una víctima a Thor, Déu del tro, sota d'un roure, el seu arbre sagrat. Sant Bonifaci tallà el roure per fer-ne una església i instituí els avets, propis d'aquelles terres, com a nous arbres sants ja que apunten el cel i són sempre verds, recordant-nos la promesa de la vida eterna.

Hi ha diferents espècies d'avets i arbres similars, tots dins del grup botànic de les coníferes, conèixer-les i aprendre a distingir-les és l'objectiu d'aquest itinerari en busca de l'arbre de Nadal en què hem incorporat també el vídeo (Home made English subtitles included) i un qüestionari final ... Ves-hi

A l'Antiga Roma les cases acomodades cultivaven plantes aromàtiques, culinàries i medicinals per a ús familiar, al peristil, un espai delimitat per uns porxos amb columnes. Aquest model evolucionà cap a l'Hortus conclusus dels monestirs medievals, on les columnes del claustre tanquen uns jardins de parterres geomètrics, simetries i plantes per al gaudi i ús de monges i monjos.

A l'IPM es pot gaudir d'un jardí inspirat en aquests "Hortvs" ple de plantes aromàtiques, condimentàries, medicinals.. conegudes a casa nostra des de com a mínim, l'antiguitat Clàssica... Ves-hi

Dites al jardí

l'origen dels itineraris botànics

Margalida Capellà Soler, Àrea de Clàssiques

Sergi Viader Nielles, CFGM de jardineria i floristeria

A l’institut Premià de Mar tenim un meravellós jardí, el que un dia van ser els patis dels Instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer, ara units i ben cuidats pels alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria.

La neurociència ha comprovat que la contemplació d’entorns naturals (jardins, camps o boscos) afavoreix la concentració i facilita l’aprenentatge. Sembla que el fet de romandre en espais naturals requereix d’un menor esforç cognitiu i per aquest motiu podria afavorir tasques cognitives complexes (Berman et al., 2008). Així doncs, tot partint de l’estudi de Tanner (2009), segons el qual els alumnes que des de les finestres de l’aula observaven sense obstacles més de quinze metres d’elements naturals, mostraven un major rendiment que aquells privats d’aquestes vistes o bé que només observaren carrers o altres escenaris urbans, hem implementat els espais exteriors de l’institut com a espais útils d'aprenentatge i, des de l’aula, hem aixecat persianes per tal de contemplar el pati amb els pins en els quals els alumnes han vist, fins i tot, formes de lletra grega.

Fa temps que l’àrea de Clàssiques té un ull posat en la botànica, tant en la mitologia com en l’etimologia, val a recordar la gimcana al Parc del Laberint d’Horta, publicada a la Revista Auriga 38 (2004) i “L’olivera, patrimoni natural i cultural” (Auriga 93, 2018), l’acant i l’ordre corinti o el taller de papirs a la VIII Magna Celebratio, festival de reconstrucció històrica del Museu de les Termes de Badalona.

La idea de mútua col·laboració entre les àrees de Clàssiques i de Jardineria i Floristeria va sorgir quan un bon dia un dels professors del departament d’Agrària, en Marco Tulio (tota una premonició!), va veure un test de narcisos damunt la taula. Totes les setmanes a Llatí de 4t de l’ESO llegim i comentem un mite ovidià a partir del llibre Narracions de mites clàssics (ed. Teide), dividit en tres parts (metamorfosis en animals, en plantes i en pedres) i aquell dia tocava el mite de narcís de la segona part.


A partir d’aquesta anècdota se’ns plantegen un munt de preguntes. És possible fer una ruta míticobotànica i alhora literària pel pati del nostre institut? Hi podem trobar referents clàssics? Podem establir vincles entre matèries i nivells (ESO/CFGM) tan allunyats? Llatí, literatura i mitologia en els arbres? Dones i arbres?…

És possible conèixer i donar valor a la biodiversitat del jardí del nostre institut i utilitzar-lo com a recurs didàctic i d’avaluació per competències en un projecte comú competencial entre alumnes molt diversos, els de 4t de l’ESO de Cultura Clàssica i de Llatí i els alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria?…

Què ens hem plantejat fer?

El principal objectiu és conèixer i donar valor a la biodiversitat del jardí i utilitzar-lo com a recurs didàctic per millorar l’aprenentatge cognitiu i deixar-nos seduir per les històries mitològiques que s’hi representen.

Objectius generals:

  • Localitzar i conèixer els arbres del jardí del nostre institut.
  • Descobrir la relació del nom científic en llatí de les espècies i llur etimologia.
  • Aprofundir en coneixements botànics, etimològics, mitològics i literaris.
  • Sensibilitzar i educar en la biodiversitat local i en el respecte de la natura.
  • Trobar els mites dels arbres de l’IPM.
  • Fer una ruta literària pel jardí.
  • Millorar la competència lingüística en fer una exposició oral.
  • Prendre consciència de la importància i enriquiment que suposa el treball interdisciplinari.
  • Emprar les TIC i les eines de geolocalització.
  • Respectar la feina dels jardiners i gaudir de l’espai d’esbarjo.

Objectius específics:

  • Identificar in situ amb el seu nom i les seves característiques els arbres…
  • Conèixer les característiques de cada espècie.
  • Relacionar els déus i els personatges mitològics amb els arbres,...
  • Llegir en veu alta fragments de les Metamorfosis d’Ovidi a partir del llibre Narracions de mites clàssics (ed. Teide).
  • Intercanviar dades científiques, característiques dels arbres, etimologia, mitologia i literatura…
  • Participar en la geolocalització, recerca, planificació i realització de la ruta miticobotànica pel jardí de l’institut.
  • Difondre l’experiència col·lectiva a la xarxa...

Què hem fet?

Una ruta míticobotànica amb Google Maps pel jardí de l’institut Premià de Mar, utilitzant el mapa com a punt de trobada entre la botànica i la cultura clàssica. Ara bé el resultat no és sols la ruta sinó el treball digital que l’alumnat construeix a la web Aula Jardí i als diferents blogs de la blogosfera de El Fil de les Clàssiques (Metamorfosejats, Aracne fila i fila, El fil del mite grec,...).

Com ho hem fet possible?

El suport informàtic que vehicula l'experiència és el programari de Google, concretament l'aplicació My maps que permet afegir informació personalitzada sobre el mapa d'ús general. Des d'un compte de Google s'accedeix a My maps i es crea un nou mapa. Primer es defineixen les capes que contindran informació i les seves característiques. En el nostre cas, una capa pels arbres del jardí i una altra pels mites relacionats amb aquests. Es van modificar el nombre i tipus de camps per endreçar les dades, pels arbres el nom comú, el científic, la família, el tipus jardiner, un parell de fotografies i un vincle a una fitxa tècnica allotjada al lloc web Aula jardí de Google sites, pels mites un resum i un vincle al bloc Metamorfosejats.

El següent pas va ser compartir el mapa amb l'estudiant i repartir la feina de recerca i edició. El grup de primer del cicle formatiu de grau mig de Jardineria i Floristeria s'encarregà de la botànica, el de Cultura Clàssica de quart d'ESO de la mitologia i el de Llatí de l’etimologia.

Els tècnics de jardineria en formació van utilitzar el GPS del telèfon mòbil per geolocalitzar a través de les coordenades geogràfiques els arbres representatius, van buscar-ne el nom científic en llatí i informació tècnica sobre la seva biologia i cultiu. Els arbres van situar-se al seu lloc en el mapa i la resta d'informació es distribuí entre la fitxa associada la web vinculada.

Els del grup de Cultura Clàssica van traçar a la seva capa un camí per unir els arbres, retolat amb els resums dels mites recollits a les Metamorfosis i altres històries mitològiques per tal de facilitar la ruta literària. Aquest itinerari miticobotànic pels jardins de l'institut de Premià de Mar es pot realitzar tant in situ com de forma virtual, els grups, que treballaren per separat, es van trobar per concloure l'activitat realitzant conjuntament el recorregut.

Què ens ha aportat el treball interdisciplinari?

El treball interdisciplinari entre alumnes tan diversos ha aportat un contrast que ha contribuït a fomentar en l’alumnat diverses mirades al jardí que ens envolta i un gran enriquiment personal i, a la vegada, ens ha permès al professorat treballar de manera cooperativa i ampliar el nostre camp de coneixement, per exemple arribar a la conclusió que tot i que el diccionari de llatí-català, la viquipèdia en català i el Diccionari de mitologia grega i romana de Grimalt diuen que Filèmon esdevé una alzina a partir del llatí quercus “alzina, roure”, tot fa pensar que més aviat esdevé un roure i que les Helíades segurament es van convertir en àlbers i no en pollancres, tot i que populus signifiqui “pollancre, poll, àlber”.

Ovidi Met. VIII 720 referint-se a Filèmon i Baucis

de gemino vicinos corpore truncos

"...dos troncs veïns amb una soca comuna"


Ovidi Met. II, 358-360 referint-se a les Helíades transformades en arbres

...truncis avellere corpora temptat

et teneros manibus ramos abrumpit, at inde

sanguineae manant tamquam de vulnere guttae.


"...dels troncs els cossos intenta treure

i esquinça els verds branquillons amb les mans, però

ragen gotes de sang, talment d'una ferida..."

L’esperit cooperatiu, interdisciplinari i competencial d’aquesta ruta literària i el fort acostament botànic-mitològic ens permet fomentar en els aprenents diverses mirades:

a) L’esguard sobre la naturalesa i biodiversitat del jardí del nostre institut.

b) L’esguard artístic a través dels diversos relats mitològics ovidians...

c) L’esguard social que ens permet observar que hi ha estudiants, els alumnes de Jardineria i Floristeria, que tenen cura de l’espai com a lloc d’aprenentatge i que tots hem de respectar i cuidar.

d) L’esguard literari, que ens permet observar des dels diferents mites fins a la literatura clàssica que és mitogràfica i les composicions de la tradició clàssica fins als nostres dies.

e) L’esguard etimològic que ens permet caracteritzar les plantes a partir de la llengua llatina i grega.

d) L’esguard TIC que ens permet geolocalitzar els arbres del pati en un espai privat gràcies a l’eina My Maps i compartir el treball a la xarxa mitjançant la pàgina web i els blogs i alhora difondre el treball a les xarxes socials (Instagram, Twitter, Facebook…).

Aquest projecte, per tant, admet integrar un seguit de referents i reflexions diverses que obliguen els aprenents a rumiar, repensar i construir el seu propi coneixement i esdevenir el centre del seu propi aprenentatge i, a més, aprendre a compartir-lo: els alumnes de Jardineria i Floristeria ensenyen botànica als alumnes de Cultura Clàssica i aquests els expliquen les històries mitològiques que s’hi amaguen, mentre els alumnes de Llatí fan més transparent per raons etimològiques la taxonomia botànica de les plantes i n’especifiquen els seus epítets a partir del coneixement de la llengua llatina i les beceroles de la grega.

album, alba : blanc. A Chenopodium album, Sinapis alba

arvensis, arvense : dels camps conreats. A Anagallis arvensis, Calendula arvense...

dioica : sexes separats (per plantes) a Urtica dioica

flavus : groc

humilis, humile : de poca alçada, ras, proper a la terra

viridis : verd

vulgaris, vulgare : comú, corrent

A més de poder treballar i avaluar part del currículum d’una manera cooperativa i competencial (competència en el coneixement i la interacció amb el món físic; competència lingüística i audiovisual; aprendre a aprendre; artística i cultural; competència digital; competència social i ciutadana; autonomia, iniciativa personal i emprenedoria…), el resultat ha esdevingut tot un servei a la comunitat educativa ja que no només posem en comú la ruta miticobotànica pel jardí sinó la primera capa per a futurs treballs, com la ruta de poetesses catalanes i arbres del jardí, “Dona i arbre”,

projecte de recerca de tres alumnes de 4t de l’ESO, en Joel, en Ferran i en Leo, que presenta un recorregut poètic pel pati tot llegint en cada arbre de la ruta un poema escrit per una poetessa catalana (Clementina Arderiu, Lola Casas, Carme Guash, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall,...).

Els professors del centre s’han interessat per les possibilitats didàctiques i l’activitat ha tingut molt bona acollida en el coffee work de principi de curs.

Coffee work amb professorat de l'IPM

Visita del professorat de l'Institut Celestí Bellera de Granollers interessat en portar a casa seva els Itineraris mítico-botànics

I ara, com seguim?

Tenim in mente i creixent a l’hivernacle un projecte compartit de plantes aromàtiques, seguir amb la ruta miticobotànica dels arbustos, les flors, els animals,...

El jardí de l’IPM ofereix diferents lectures, diferents rutes literàries i això només és un tastet! Animeu-vos a explorar els patis de les vostres escoles i instituts, els jardins públics de la zona, els arbres del carrer… i, de ben segur, hi trobareu grans experiències metacognitives.


BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

Aula Jardí, web del Departament d’Agrària de l’IPM https://sites.google.com/ipm.cat/ipmaulajardi/inici

Berman, M. G., Jonides, J., i Kaplan, S. (2008). The cognitive benefits of interacting with nature. Psychological Science, 19 (12), 1207-1212.

Metamorfosejats, bloc de la blogosfera de El Fil de les Clàssiques dedicat a la lectura de Narracions de mites clàssics, http://blocs.xtec.cat/metamorfosis/

Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007.

TANNER https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000245/00000074.pdf