Olivera
Castellà: Olivo Anglès: Olive Francès: Olivier Alemany: Olivenbaum
Nom científic: Olea europaea
Família: Oleàcies
Origen: Àsia Menor
Descripció
És un arbre perennifoli, d'entre 2 i 10 metres d'alçada, que pot viure centenars d’anys.
L'ARREL, quan neix de llavor (reproducció sexual), és pivotant. Si prové de l’arrelament d’estaquetes (reproducció asexual) hi ha vàries arrels secundàries.
El TRONC és gruixut i ramificat. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys s'esquerda i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular.
Les FULLES són simples, amb forma lanceolada, tenen el marge enter i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que no cauen habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La longitud varia entre 3 i 8 cm, i l'amplada, entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua,. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls protectors (tricomes) que recobreixen els estomes, que només són en aquesta banda inferior de la fulla, i eviten la pèrdua d'aigua
Les FLORS són petites i actinomorfes. La corol·la és de color blanc o blanc groguenc, amb quatre pètals soldats per la base. El calze és petit i format per quatre sèpals soldats. L'androceu està format per dos estams soldats als pètals. El gineceu és bicarpel·lar, és a dir, format per dos carpels soldats que formen el pistil.
El FRUIT: És l’oliva, un fruit en drupa relativament petit i amb forma el·lipsoïdal més o menys simètrica. Té la llavor tancada en un endocarpi dur que forma el pinyol el qual es solidifica de 4 a 6 setmanes després de l'inici de la formació del fruit i s'endureix fins 3 mesos després El mesocarpi continua creixent durant tota l'estació. La llavor arriba a la maduresa just abans que el fruit canviï de color en l'estadi dit “maduració verda”. El creixement del fruit s'atura quan aquest comença a canviar de color. després de l'estadi de maduració verda hi ha un decreixement del contingut de clorofil·la i un increment de l'acumulació d'antocians responsable del color negre del fruit. El seu color pot prendre diferents tonalitats, que oscil·len de verd a vermell, però quan madura es torna negra. Normalment mesura d'1 a 4 cm de longitud i de 0,6 a 2 cm de diàmetre, depenent de la varietat.
Floració
L'olivera comença a florir a finals de març, però les flors veritables, les que faran el fruit, surten a l'abril o al maig.
Reproducció/ multiplicació
Es pot reproduir per llavor o bé per l’arrelament d’estaquetes.
Hàbitat
És present a tota la regió mediterrània És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se'n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d'Austràlia.
Així doncs, és un arbre de regions càlides i seques de clima temperat. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar exemplars en parcs i jardins.
Recopilació d'informació i imatges:
Anna Plana Huelva
Fonts:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Olivera
http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/olivera.htm
Enllaç a El Fil de les Clàssiques : L'olivera, patrimoni natural i cultural