nesprer

Castellà: Níspero Japonés Anglès: Loquat Francès: Eriobotrya japonica Alemany: Japanische Wollmispel

Nom científic: Eriobotrya japonica

Família: Rosaceae Subfamília: Amygdaloideae

Origen: Sud-est de Xina, al Japó, Índia, la Conca Mediterrània, Canàries, Pakistan, Argentina, Hawaii i moltes altres àrees on va arribar degut a l’immigració i es va naturalitzar en aquells indrets on va arribar.

Descripció

Arbre monoic, perennifoli de fins a 10 metres d’alçada, (usualment 6-8 m), de copa arrodonida.

El TRONC: Tronc curt d’escorça grisa i poc fissurada, branques joves de color marró clar amb pubescència.

Les FULLES: Les fulles, de 10 a 30 cm de longitud per 5-10 cm d'amplada, són simples, alternes, curtament peciolades i amb marges serrats, de forma oblongo el·líptiques amb àpex acuminat i nerviació impresa en el feix, de textura coriàcia i color verd fosc martinenc quan són fulles joves, revés amb densa pubescència i nerviació prominent inflorescències en panícules multiflors, de 10-19 cm de longitud, pedicels de 5-8 mm de longitud, de pubescència marró.

Les FLORS: Flors fragants, de 1.2-2 cm d'ample, hipanto cupular, densament tomentós; sèpals triangulars ovats, soldats en la seva major longitud, lliures en la porció apical conformant lòbuls de 2-4 mm de longitud, amb pubescència marró persistent; pètals lliures de color blanc en nombre de 5, oblongs a ovats de 5-9 x 4 mm, àpex obtús o emarginat; estams nombrosos, ca. 20; ovari ínfer, pubescent a la part apical, 5 lòculs, 2 òvuls per lòcul; estils 5, lliures.

El FRUIT: Fruit pom piriforme, el·lipsoide o oblong a sub globós, 3-6 x 1,5-5 cm, epicarp pilós o glabre quan madur de color groc o ataronjat, de vegades vermellós; polpa suculenta de sabor dolç, àcid o sub àcid, blanca, groga o ataronjada; pedicel fructífer 3-8 mm long., inicialment tomentós, després glabre, amb llavors en nombre variable (d'1 a 5) 11, grans, anguloses, de secció transversal amplament el·líptica, de testa llisa, de color marró.

Floració

Floreix a la tardor o al començament de l’hivern, i els fruits maduren a finals de l’hivern o al principi de la primavera.

Reproducció/ multiplicació

La multiplicació es realitza per llavors, però, en les varietats el procés es porta a terme per empelt del tipus anomenat empelt en T o escudet.

Hàbitat

És molt fàcil de conrear i és freqüent com a arbre ornamental. És una espècie molt adaptable, tolerant bé el fred, la sequera i diversos tipus de substrat.

- El nisprer és un cultiu molt estès per tot el litoral mediterrani espanyol.

- Va ser plantat a Califòrnia des de la dècada de 1870 i en el clima humit del sud-est de Texas (Houston), així com en tot Israel. A Mèxic és molt comú.

Usos

Ús ornamental:

- La textura del seu fullatge afegeix un toc tropical als jardins, contrastant bé amb moltes altres plantes.

Ús culinari:

Advertència: La utilització dels fruits d’aquest arbre per a fins comercials requereix abonats i podes periòdiques.

- La fruita és comparable a la poma en molts aspectes, amb alts continguts de sucre, àcid i pectina.

- Es consumeix fresca, i també barrejada amb altres fruites en amanides o copes fruiters.

- La fruita lleugerament immadura, ferma, és millor per fer pastissos i púdings. També s’elaboren gelees, dolços, chutney i almívar. Pot utilitzar-se també per fer vi.

Usos medicinals:

- Un tipus de xarop de nespra s’utilitza en medicina xinesa per suavitzar la gola.

- Combinat amb altres ingredients i conegut com (nin jiom pei pa koa: pípágāo, pasta de nespra), actua com a demulcent i expectorant, també és beneficiosa per a l’aparell digestiu i el sistema respiratori.

- Com altres plantes emparentades, les llavors i fulles joves són lleugerament tòxiques, pel seu petit contingut de glucòsids cianògens alliberadors de cianur quan són digerides, encara que la seva baixa concentració i amargor normalment prevenen la seva ingestió accidental. - Des de la dècada del 2000 s’ha trobat en els extractes de les fulles un principi actiu que estimula el creixement del fol·licle pilós, per la qual cosa s’utilitza en locions anti alopècia. Són regeneradores i van bé per al creixement del pèl.

- En cultius obtinguts en laboratori dels calls a partir de les seves fulles, s’ha trobat una substància triterpénica capaç d’inhibir el desenvolupament de les cèl·lules canceroses de pell en ratolins de recerca.