Llorer

Castellà: Laurel/Lauro Anglès: Laurus Nobilis Francès: Laurus Nobilis Alemany: Echter Lorbeer

Nom científic: Laurus nobilis

Família: Lauraceae

Origen: Europeu, zona Mediterrània

Descripció

El llorer comú és un arbre dioic perennifoli de 5-10 m d’alçada.

El TRONC: recte amb l’escorça grisa i la copa densa, de color fosc.

Les FULLES: Fulles blavoses, alternes, lanceolades o oblongo-lanceolades, de consistència alguna cosa coriàcia, aromàtiques, amb la vora de vegades una mica ondulat. Tenen àpex agut i base atenuada. Mesuren uns 3-9 cm de longitud i posseeixen curt pecíol. El feix és de color verd fosc llustrós, mentre que el revers és més pàl·lid.

Les FLORS: Les flors estan disposades en umbel·les sèssils de 4-6 flors groguenques de 4 pètals que estan embolicades abans d’obrir-se. Les masculines tenen 8-12 estams de prop de 3 mm, gairebé tots proveïts de 2 nectaris oposats, sub auxiliars i gineceu rudimentari. Les femenines amb 2-4 estaminodis apendiculats i ovari subsèssil amb estil curt i gruixut i estigma trígon.

El FRUIT: El fruit és una baia, ovoide, de 10-15 mm, negra a la maduresa, suaument acuminada amb pericarpi prim. Té llavor única de 9 per 6,5 mm, llisa. Madura a principis de tardor.

FloraciÓ

Març - Abril

Reproducció/ multiplicació

Es pot multiplicar tan sexualment com asexualment. Cada fruit conté una llavor única que arribarà al seu punt de maduració per poder germinar a principis de tardor. Asexualment es multiplicarà a través d’ esqueixos tant d’arrel com de tija (estaques).

- La propagació sexual per llavors és una mica lenta però és la forma més corrent. La llavor ha de recol·lectar-se en zones on hi hagi peus dels dos sexes. La taxa de germinació millora amb l’escarificació mecànica, seguida per l’estratificació humida freda durant 30 días. S’ha de dir que l’estratificació és un procés pel qual s’exposa a llavors que presenten dormició a condicions de imbibició i a baixes temperatures durant un temps determinat com mètode per superar aquesta condició.

- En quant a la multiplicació per esqueixos, s’obté millors resultats amb les estaques semillenyoses en el període de major creixement actiu.

Hàbitat

El llorer és una planta poc exigent en sòls, tot i que va millor en aquells sòls porosos i frescos. Suporta molt bé la poda i és sensible a paràsits que el solen poblar com les cotxinilles, el pugó i la sila.

Usos

Ús culinari:

- Les fulles de llorer són utilitzades com a condiment en la gastronomia europea (particularment en la cuina mediterrània), així com a Amèrica del Nord i Amèrica Central, a la regió nord-oest de Mèxic, se’l coneix com “laurel de Castilla”.

- Aquestes s’utilitzen en sopes, guisats i estofats, així com en carns, peixos, mariscs i vegetals, i fins i tot en postres com l’arròs amb llet.

- Les fulles s’utilitzen generalment senceres (de vegades com bouquet garni), i retirades abans de servir. També poden ser triturades o mòltes abans de cuinar per donar-li un millor gust al menjar.

Ús medicinal:

- Com a planta medicinal, el llorer és un tònic estomacal (estimulant de la gana, digestiu, colagog i carminatiu).

- L’oli essencial obtingut dels fruits ( "mantega de llorer") s’utilitzava tradicionalment per al tractament d’inflamacions osteoarticulars i pediculosi. La ingesta de fulles de llorer en grans quantitats arriba a ser tòxica.

Altres usos:

- La fusta de llorer és molt dura i s'ha emprat a Andalusia per a treballs de marqueteria, tradició artesanal àrab que ha estat heretada i mantinguda en algunes zones com el Albaicín de Granada. L’arbre de llorer, incloses les seves branques, s’utilitza per ornamentació.

Juanma.

Mitologia

Daphne i Apol·lo a Metamorfosejats! Pervivència ovidiana