alzina surera

Castellà: Alcornoque mediterráneo Anglès: Cork oak Francès: Chêne liège Alemany: Korkeiche

Nom científic: Quercus suber

Família: Fagàcies

Origen: Mediterrani occidental

Descripció

L'ARREL represente una cinquena part del total de la llenya de l'arbre. La majoria són superficials i quan estan en contacte amb l'aire produeixen una escorça de suro com la del tronc.

El TRONC: El diàmetre del tronc pot fer entre 0,5 i 1,5 metres.

Les FULLES perennes, són verdes durant tot l'any, fan de 4 a 7 centímetres de llargada i són lleugerament lobulades o dentades. Poden estar a l'arbre entre un i tres anys. Són petites i dures, i, per tant, deixen escapar poca aigua. Presenten importants variacions de duresa i de color en funció de la posició que ocupen a l'arbre, de les característiques genètiques i de la intervenció de l'home.

Les FLORS masculines, molt nombroses, s'agrupen en aments. Les femenines, lleugerament pedunculades, són aïllades.

El FRUIT: és la gla, que presenta una forma i unes dimensions (2-3 centímetres de llargada) molt variables en funció de cada arbre i de l'època de maduració. Les primeres fructificacions es donen quan l'arbre té entre 15 i 25 anys, i s'assoleix el màxim al voltant dels 100.


Floració

D'abril a maig i els fruits surten al desembre.


Reproducció/ multiplicació

Es pot reproduir per llavor o per empelts, encara que triguen molt a tenir èxit i es un xic complicat.

Hàbitat

La surera és una espècie originària de la Mediterrània occidental i actualment es pot trobar a la península Ibèrica, el sud de França, Còrsega, la península Itàlica, Tunísia, Algèria i el Marroc.

Usos

Els principals productes de la surera que s'aprofiten són l'escorça i els fruits. De l'escorça, se n'extreu el suro. En la primera pelada s'obté el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per elaborar taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es fan, aproximadament, cada 12 anys, de manera completament manual, i permeten extreure un suro de qualitat suficient per a tots els usos; especialment, per fer-ne taps d'ampolles de vi i cava.

Els fruits de la surera, les glans, són l'aliment de diversos animals, entre els quals destaquen els porcs, que en algunes regions de la península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres i contribueixen a formar el característic paisatge de deveses castellanes, extremenyes, andaluses i portugueses.


Mitologia

Editat per Marta Molina

Fonts d'informació i enllaços: