Aromàtiques
Les aromes vegetals són olors produïdes per composts químics volàtils, que emanen de certes plantes, espontàniament, per cocció o per cremació.
Les plantes d'aromes agradables s'han cultivat, des de fa molts segles, per a l'alimentació i la perfumeria, però les aromes són en realitat armes químiques per defensar les fulles contra els herbívors, i reclams a les flors i fruits pels insectes i mamífers que participen en la pol·linització o la dispersió de les llavors. Així la característica olor de les tomaqueres repel·leix el pugó, la de la farigola molesta conills i cargols i alhora atrau les abelles i la imperceptible olor de les pomes mossegades per insectes atrau els seus depredadors.
Entre les plantes mediterrànies hi ha una gran varietat d'aromàtiques que donen olor als nostres paisatges, cuines i cases. A l'Institut en cultivem diverses espècies, tant mediterrànies com d'altres indrets i les utilitzem en els nostres jardins
família de les lamiàcies (labiades)
La família botànica de les lamiàcies inclou moltes de les plantes aromàtiques mediterrànies, com l'espígol, la menta, la sàlvia, el romaní, la farigola, l'orenga, l'alfàbrega...
Les plantes d'aquesta família es poden identificar perquè tenen tiges quadrangulars, fulles oposades i una flor que amb els seus pètals forma dos llavis.
Les lavandes
Les lavandes són mates perennes incloses en el gènere Lavandula, del llatí per rentar, fent al·lusió en el seu ús en cosmètica i perfumeria. Pel que fa al seu cultiu, cal saber que es reprodueixen fàcilment per esqueix i que no convé podar-les massa, com a molt es poden despuntar les branques per afavorir-ne la ramificació. Als jardins en tenim diferents espècies.
Lavandula angustifolia
(de fulla estreta)
Nom comú: Espígol
Lavandula dentata
(de fulles dentades)
Nom comú: Espígol retallat
Lavandula stoechas
(De les Stoechades, nom en llatí d'unes illes davant de Marsella)
Nom comú: Cap d'ase
Les mentes
Són mates perennes incloses en el gènere Mentha, que rep el seu nom de la nimfa Mente, amant del déu Hades, que descoberta i colpejada per Demèter, la mare de Persèfone, muller d'Hades, es va desfer i Hades la convertí en menta al mont Trífil. a Bitínia.
Les mentes fan rizomes, unes tiges subterrànies que emeten brots verticals i els donen un caràcter invasor que fa que s'escampin ràpidament. S’adapten bé a l'ombra i prefereixen sòls francs, amb contingut mitjà de matèria orgànica. A l’hivern convé retallar-les arran de terra per tal que rebrotin amb força, obtenint plantes més vigoroses. Es poden reproduir separant part del rizoma subterrani i trasplantant-lo.
Mentha spicata
(De fulles lanceolades, Spica en llatí és llança)
Nom comú: Menta verda
Les alfàbregues
Són herbes anuals o perennes incloses en el gènere Ocimum, paraula que ve del nom que els grecs donaven a aquestes plantes a l'antiguitat clàssica, ὤκιμον (ṓkimon).
Ocimum basilicum
(del grec basilikon, reial)
Nom comú: Alfàbrega
Es cultiva a partir de llavor, sembrant en test o directament sobre el terreny ,de forma gairebé superficial, quan les temperatures són d'entre 20 i 25º C, a la primavera. Necessiten Sol i reg.
el romaní
Rosmarinus officinalis
(del llatí "ros" "rosada" i "marinus", "marí", o del grec "rhops" (ῥωψ), "mata" i "myrrhinos" (μυῤῥίνος), "aromàtic", "officinalis" prové del llatí i significa medicinal
No convé podar-lo, com a molt es poden despuntar les branques per afavorir la ramificació. Necessita poca matèria orgànica i un sòl ben drenat.
La sàlvia
Salvia officinalis
(del llatí salvare, que cura i officinalis , medicinal)
És una planta molt sensible als fongs, cal sobretot no mullar mai les fulles en regar-la. Es reprodueix fàcilment per esqueix. També arrelen les branques que toquen a terra i que podem trasplantar. Li va bé ser podada cada 2 o 3 anys per rejovenir la planta i donar vigor als brots inferiors. Vol unes condicions similars a les de la farigola i d’altres aromàtiques.
La Farigola
Thymus vulgaris
(del nom de la planta en grec thymos )
Una farigola del bosc dificilment arrelarà al nostre jardí i per tant no arrencarem mai la planta amb arrel del bosc, però és fàcil de reproduir per esqueixos. No és convenient podar-la. Necessita terra bàsicament mineral, sorrenca i poc contingut en matèria orgànica i que dreni bé. S’ha de regar molt poc.
La Planta vaporub
Plectranthus tomentosa
(Del llatí plectrum, pua com les de les guitarres, anthus, flor i tomentosa, llanosa)
És d'origen sudafricà, viu bé en sòls pobres, a mitja ombra i amb poc reg. Es reprodueix molt fàcilment a partir d'esqueixos, ja que és crassa i difícilment es deshidrata
família de les asteràcies (compostes)
La família botànica de les asteràcies inclou moltes de les plantes aromàtiques mediterrànies,
Les plantes d'aquesta família es poden identificar perquè fan moltes flors tubulars petites agrupades de tal manera que en semblen una sola, en el que s'anomenen capítols.
L'Espernallac
Santolina chamaecyparissus
Té capacitat de brotar de força avall i per això convé podar-la força intensament cada 2 o 3 anys un cop hagi passat la floració, per donar vigor a la planta. Si l'hem de guardar per a usos medicinals tallarem les inflorescències quan s’hagin assecat o quan siguin fresques a l’estiu
Sempreviva olorosa
Helichrysum italicum
(De heli, Sol i chrysum, daurat)
Es pot sembrar a la primavera o l'estiu i es pot obtenir tot l'any a partir d'esqueix per la seva resistència. Les flors es poden utilitzar per a finalitats medicinals
família de les apiàcies (umbel·líferes)
Es reconeix per la manera com s'agrupen les seves flors, en umbel·les que són conjunts de flors iguals que surten del mateix punt i recorden la forma d'un paraigua
Julivert
Petroselinum crispum
Es cultiva a partir de llavor, es pot anar segant per utlitzar-lo i rebrota fàcilment
Fonoll
Foeniculum vulgare
Es cultiva a partir de llavor, la planta és perenne i es pot propagar dividint-la
Aromàtiques d'altres famílies
Maria Lluïsa
Aloysia triphylla (Família Verbenaceae)
A l'hivern perd la fulla i l’hem de podar deixant les branques de l’última brotada amb només 2 o 3 nusos. De les branques que tallem en podem fer esqueixos que arrelen fàcilment. Prefereix llocs entre sol i ombra i li agrada ser regada amb certa freqüència.
Gerani CITRONELLA
Pelargonium graveolens "citrosa" (Família Geraniaceae)
Es una planta perenne que s'ha d'anar podant per afavorir-ne la ramificació i millorar-ne l'aspecte. Les branques tallades es poden utilitzar com a esqueixos ja que arrelen fàcilment. Tolera bé estar a l'ombra. El seu aroma similar a la citronella fa que se'l comercialitzi com a gerani anti-mosquits.
Pots seguir aprenent sobre plantes aromàtiques...
A l'IPM estudiem les plantes aromàtiques al mòdul 1 "Fonaments agronòmics" i al mòdul 8 "Producció vegetal" del CFGM de jardineria i floristeria