L’objectiu de les matèries lingüístiques és preparar l’alumnat perquè sigui capaç de participar en la societat plural, plurilingüe i pluricultural del segle XXI i actuar en diferents contextos, per aconseguir un bé individual, col·lectiu i global.
La competència comunicativa i lingüística els ha de donar les eines imprescindibles per desenvolupar les competències globals que recomana la UNESCO i que els permetrà arribar a ser persones cultes, crítiques i ben informades, que sabran fer un ús eficaç i ètic dels llenguatges; respectuoses amb la diversitat; capaces de transformar la informació en coneixement i d’aprendre per elles mateixes, d’informar-se, de col·laborar i de treballar en equip; creatives i emprenedores; i compromeses amb el desenvolupament sostenible, la defensa dels drets humans i la convivència inclusiva, pacífica i democràtica.
En un món complex i amb múltiples fluxos comunicatius, cal desenvolupar una ètica de la comunicació que se centri en pràctiques comunicatives no discriminatòries, per identificar i rebutjar els abusos de poder a través de la paraula, fomentar la igualtat des d’una perspectiva de gènere i les conductes no sexistes, així com la gestió dialogada de conflictes, alineada amb la prevenció de qualsevol tipus de violència, incloent-hi, en particular, la violència de gènere i la cultura de la pau.
Per formar parlants plurilingües i interculturals cal, en primer lloc, l’assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, en castellà i en les llengües estrangeres curriculars del centre.
Els centres han de fomentar el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i cultures. L’alumnat ha de ser capaç de dur a terme les tasques de comunicació que els permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilització dels diversos llenguatges: el verbal, oral i escrit, i el no verbal, tot emprant els mitjans, suports i formats també diversos. Totes les llengües curriculars s’han de treballar des d’una òptica de tractament integrat, pel que fa a competències, processos, metodologies i sabers per garantir que l’alumnat té les mateixes oportunitats i per planificar-ne els aprenentatges i establir tractaments metodològics i didàctics coherents.
La presentació unitària del currículum de les matèries lingüístiques —Aranès i Literatura a l’Aran, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Catalana i Literatura, Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera— permet que un conjunt de sabers que són comuns a totes les llengües no es tornin a plantejar des de l’inici en cadascuna. Cal afavorir que l’alumnat aprengui a aplicar les capacitats i habilitats que ja ha desenvolupat en altres llengües i facilitar, així, la transferència necessària d’aprenentatges entre les llengües.
Atès que la llengua i la comunicació són la base de la captació, elaboració i comunicació del coneixement, el desenvolupament de la competència comunicativa ha de ser compartida conjuntament i coordinament per totes les matèries, i els àmbits que es puguin generar.
La llengua estrangera, i també les llengües catalana i castellana, permeten a l’alumnat desenvolupar-se en els entorns digitals i accedir a les cultures vehiculades per mitjà d’aquestes llengües, tant com a motor de formació i aprenentatge, com a font d’informació i gaudi, desenvolupant el pensament crític, l’alfabetització mediàtica i l’ús adequat, segur, ètic i responsable de la tecnologia. Les eines digitals posseeixen un potencial que en permet reforçar l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació.
L’assoliment de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat i es valoren a través dels criteris d’avaluació. No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers; les competències específiques s’avaluen a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre aquests.
Els criteris d’avaluació, en tant que expliciten l’avaluació de les capacitats i els sabers que cal desenvolupar, concreten els aprenentatges que volem identificar en l’alumnat i la forma de fer-ho, en els cursos segon i quart. Es vinculen directament a les competències específiques. Els criteris d’avaluació permeten mesurar el grau de desenvolupament d’aquestes competències i el o la docent pot connectar-los de forma flexible amb els sabers de la matèria durant el procés d’ensenyament i aprenentatge.
Els i les docents han de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat. El seu caràcter és marcadament competencial i els converteix en avaluadors tant de les capacitats desplegades com dels diferents tipus de sabers, és a dir, dels coneixements, les destreses, els valors i les actituds que l’alumnat ha d’adquirir per desenvolupar-se en múltiples situacions pròpies de la societat actual. S’espera de l’alumnat que sigui capaç de mobilitzar els sabers en situacions comunicatives reals.
Les competències específiques de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera, a l’educació secundària obligatòria, suposen una progressió respecte a les de l’educació primària, de les quals caldrà partir, en aquesta nova etapa, per evolucionar des d’un acompanyament guiat per a un creixement autònom i el desenvolupament de la capacitat de pensament abstracte. Aquesta progressió suposa, a més, una major diversitat i complexitat de les pràctiques discursives, centrar l’atenció en l’ús de la llengua en els àmbits educatiu i social, subratllar el paper de les convencions literàries i del context històric en la comprensió dels textos literaris i donar un paper més rellevant a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i els seus usos.
La primera de les competències específiques de la matèria s’orienta al reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal de Catalunya, d’Espanya i del món amb el propòsit d’afavorir actituds d’estima a aquesta diversitat, combatre prejudicis i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística.
Un segon grup de competències, de la segona a la cinquena, es refereix a la comprensió, producció, i interacció oral i escrita, incorporant les formes de comunicació intervingudes per la tecnologia i atenent als diferents àmbits de comunicació: personal, educatiu, social i professional.
D’altra banda, saber llegir avui implica també navegar i buscar a la xarxa, seleccionar la informació fiable, elaborar-la i integrar-la en esquemes propis, etc. En resposta a això, la competència sisena posa el focus en l’alfabetització informacional, i la setena i la vuitena es reserven per a la lectura literària, tant autònoma com guiada a l’aula. En llengües estrangeres, la competència vuitena fa referència a la mediació com a activitat del llenguatge consistent a explicar i facilitar la comprensió de missatges o textos a partir d’estratègies, de manera oral i escrita.
La competència novena atén a la reflexió sobre la llengua i els seus usos, mentre que la desena, relativa a l’ètica de la comunicació, és transversal a totes.
Les competències s’han de treballar en el context de situacions d’aprenentatge, connectades amb la realitat i que convidin l’alumnat a la reflexió, a la col·laboració i l’acció.
Els sabers de les matèries lingüístiques s’organitzen al voltant de quatre blocs: les llengües i els seus parlants; comunicació; educació literària, i reflexió sobre la llengua. Al seu torn, el bloc comunicació en comprèn quatre: context; gèneres discursius; processos, i reconeixement i ús discursiu dels elements lingüístics.
Finalment, la diversitat lingüística de la major part dels contextos escolars i la innegable necessitat d’una educació plurilingüe per a tot l’alumnat convida al tractament integrat de les llengües com una via excel·lent per estimular la reflexió interlingüística i aproximar-se als usos socials reals, en els quals sovint s’han de fer servir simultàniament dues o més llengües. Aquest tractament integrat de les diferents llengües del centre s’ha de tenir en compte a l’hora de planificar-ne els aprenentatges i el tractament metodològic i didàctic.
En aquestes matèries es treballen un total de 10 competències específiques que són la concreció dels indicadors operatius de les competències clau definits al perfil competencial de sortida de l’alumnat al final de l’educació bàsica.