CARLOS PINA
Performen Nezaret:Ekici
“Hullabelly" intenta connectar a través de la seva simplicitat les diferències culturals de dues cultures. Els elements occidentals i orientals xoquen l'u contra l'altre en aquesta obra. El Hula-hop és un element amb el qual l'espectador associa moviment, una bona figura, estar prim, la salut. En l'extrem oposat hi ha una persona els moviments de la qual estan en total contrast amb tot això. L'espectador veu un Hula-hop d'una dona amb vel.
El desig de tota dona d'aconseguir a través de l'esport una bona figura, bellesa i salut, és també el desig d'una dona de religió islàmica; però ella mai ha de fer els moviments típics del Hula-hop, encara que la seva religió li ho toleri. La performer cerca un compromís entre el moviment i el vel del seu cap. Un pensament de llibertat circula, per tant, dins d'aquesta performance.
Posar-nos una mascareta en els ulls, representa que nosaltres , els ciutadans, no sabem res sobre la situació que estem passant però igualment ens la posem per la pressió social.
Jiale Zheng
Aina , Cristina i Lucia M
El que volem transmetre amb la nostra instal·lació és que tots els cossos són bonics, siguin com siguin i que realment, el que importa és l’interior, el que sentim i el que pensem.
A la nostra instal·lació podem veure quatre nines, cada una té característiques físiques que no solen ser acceptades per la societat i no entren als canons de bellesa establerts. Cada una es reflexa a un “mirall” i el que mostra el seu reflex és el seu esquelet i un cor. Això simbolitza que sense importar el físic som tots iguals i que el que importa és l’interior. No importa com et veus, importen els teus sentiments, raonaments, pensaments i que respectis als altres sempre.
Ainhoa Bueno i Alejandra Caldera
En aquest treball volem transmetre l’oblit i el buit amb el que ens quedem quan una persona la qual estimem se’n va.
Al mig de la paret, la qual distribueix la vida i la mort, hi ha un mirall. Si et fixes bé pots veure que el costat de color blanc simula la vida, ja que ens transmet vida i alegria, la persona està de color negre, ja que se sent sol i trist per haver perdut algú estimat, i al mirall es veu a ell mateix reflectit. En canvi, la paret de l’altre costat està pintat de color negre perquè és la mort, la persona està de color blanc i al mirall veu a la persona viva, en comptes de veure’s a ell mateix.
Això significa que encara que nosaltres veiem la mort com una cosa dolenta les persones sempre estaran al nostre cor, i a la nostra ment.
Si recordes a les persones, mai seran oblidades.
LA MORT
En aquest treball volem transmetre l’oblit i el buit amb el que ens quedem quan una persona la qual estimem se’n va.
Al mig de la paret, la qual distribueix la vida i la mort, hi ha un mirall. Si et fixes bé pots veure que el costat de color blanc simula la vida, ja que ens transmet vida i alegria, la persona està de color negre, ja que se sent sol i trist per haver perdut algú estimat, i al mirall es veu a ell mateix reflectit. En canvi, la pared de l’altre costat està pintat de color negre perquè és la mort, la persona està de color blanc i al mirall veu a la persona viva, en comptes de veure’s a ell mateix.
Això significa que encara que nosaltres veiem la mort com una cosa dolenta les persones sempre estaran al nostre cor, i a la nostra ment.
Si recordes a les persones, mai seran oblidades.