El porc és el seu amo

JOAN VENTURA

Si al títol hi afegeixen un dibuix d'un gos, entendran de seguida de què estem parlant. Es tracta d'un grafit, produït en sèrie, que vaig veure ahir en un carrer del meu barri, i que es podria estendre com un Banksy justicier a tots els carrers, places, parcs i jardins dels nostres pobles i ciutats. Cada dia hi ha més gent que té gos i que el treu a passejar (o es passegen mútuament, com és el meu cas), i encara que la majoria recullen les defecacions, sempre hi ha amos que fan l'orni i deixen el terra fet un fàstic. Una altra cosa són els pixums, més difícils de controlar, i ho dic amb coneixement de causa, sense buscar eximents. El fet de tenir gos m'ha ajudat a comprendre actituds i costums que d'una altra manera no hauria entès mai; no obstant això, continua havent-hi comportaments d'alguns amos de gossos que els fan mereixedors de ser titllats de malfactors, perquè no parlem només de l'acte incívic de deixar els excrements a la via pública, parlem de portar els animals sense lligar i sense morrió quan són gossos de races perilloses, amb l'agreujant que quan els fas l'observació (als amos) encara has d'escoltar improperis, la qual cosa hauria de ser objecte de denúncia, però sovint el desconeixement de l'altri no ho fa possible. I, quan es tracta de gossos de races potencialment no perilloses (tot i que no es pot dir mai “el meu gos no mossega”), portar-los sense lligar pot provocar la caiguda d'un ciclista (un clàssic), bordar un corredor (un altre clàssic) o, empaitar un gos més feble, i l'amo afectat haver-lo de portar al veterinari amb un trau a la carcanada o amb una pota trencada, i a sobre haver de pagar la factura.