La distribució de les responsabilitats domèstiques entre homes i dones

La corresponsabilitat dins l’àmbit domèstic no se sol practicar gaire. Parlo des d’un punt de vista objectiu, perquè és vera que a ca meva col·laboram tots, però encara així existeix una desigualtat abismal.

La societat d’avui encara que ha evolucionat molt, conserva detalls tradicionals. Si demanes a un home (casat amb una dona) qui és qui fa net el bany a casa seva, probablement et contestarà que la seva muller. Em fa la impressió que molts homes pensen que netejar la llar no és responsabilitat seva, degut a la seva masculinitat fràgil. En altres àmbits com cuinar, passa el mateix, tot i que d’una manera més discreta: ens fan veure a les dones que la majoria de cuiners famosos són homes… No em malinterpreteu, segur que fan un plat exquisits, però, des de sempre, la dona ha estat qui s’ha encarregat de fer el dinar, exercint com a mestressa de casa un treball no remunerat.

En conclusió, en l’actualitat, podem veure el masclisme reflectit en la distribució de les responsabilitats domèstiques. Això varia segons el país, la cultura i altres factors. El que hem de tenir clar és que hem de lluitar per aquestes causes, no com a dones, sinó com a persones.

Laura Ramajo Munar

La distribució de les responsabilitats domèstiques entre homes i dones

Les responsabilitats domèstiques suposen mantenir la llar neta, ordenada i aconseguir que pugui servir com el nostre espai de seguretat i refugi. Des de temps immemorables, ha estat i s’ha donat per fet que és la dona la que ha de quedar a casa a fer les tasques, però les coses han canviat.

Cada vegada, les tasques queden més repartides, hi ha més igualtat dins la casa. Encara així, s’espera que la dona, en tornar de fer feina (si en té), s’encarregui de fer el sopar, d’agranar, de cuidar els fills (en el cas que en tenguin), etc.

Un altre factor que demostra que la distribució de les tasques no és del tot igualitària és que, quan una dona les fa, es veu totalment normal, però quan és un home qui les fa, el feliciten per “ajudar en les responsabilitats”, quan també són seves, no només de la dona.

De la mateixa manera, posar tanta pressió sobre les dones, que han d’anar a fer feina (si en tenen), fer les tasques domèstqiues, recordar cada cita o esdeveniment que tenguin els fills o la família sencera, provoca una càrrega mental enorme que no hauria de tenir només ella, sinó les dues persones responsables de la llar i dels fills.

De totes maneres, el repartiment de feines es veu molt influenciat per la situació de la família, els horaris de treball i moltes coses més.

En conclusió, les responsabilitats domèstiques cada vegada estan millor repartides, però encara queda molta feina per fer perquè la distribució sigui totalment igualitària.

Clara Vivo Berga