El mòbil i la llegua
Domènech explica que mai fins ara el jovent no havia escrit tant, encara que sigui amb el mòbil. «Aquest fet ajuda també a aprendre la llengua. Potser no posen accents, però són conscients que no els posen. Aquest acte de presa de consciència del fet d’escriure i de pensar que el que has escrit no està bé és positiu per a aprendre llengües», afirma.
Pot el mòbil ajudar a aprendre llengua?
En aquestes darreres dècades, la tecnologia ha evolucionat cada vegada més. Entre altres coses, han aparegut els mòbils, una eina que pot resultar molt útil a l'hora de comunicar-se. Encara que també tingui desavantatges. Crec que gràcies a aquest aparell, cada vegada s'escriu més, fet que pot ajudar a millorar l'expressió escrita.
Segons diversos estudis, el 68% de la població mundial té un telèfon mòbil amb internet. Aquesta gent, cada cop empra més les xarxes socials per comunicar-se i socialitzar, cosa que es podria considerar positiva, ja que practiquen la llengua i aprenen a expressar-se millor de forma escrita.
El problema de la missatgeria instantània és que s'utilitza en un àmbit molt informal i els usuaris solen fer faltes d'ortografia o abreujar paraules per comunicar-se més ràpid. Jo crec que per molt que estiguin presents aquests errors, si sempre escrius així, al final, els interioritzes i també els comtes inconscientment en àmbits més formals.
En conclusió, crec que gràcies als mòbils la gent de cada vegada escriu més per comunicar-se, fet que pot millorar la seva expressió escrita. El problema és que com que es troben en un àmbit informal cometen certes errades i si no s'hi fixen, les poden acabar incorporant al seu dia a dia.
Alba comas artigas, 1r Batxillerat A
El mòbil com a professor d'ortografia
Avui en dia es creu erròniament que el "texting", el registre usat a les xarxes socials, en què destaquen les faltes d'ortografia, abreviatures i emoticones, afecta negativament a l'hora d'escriure en paper.
En primer lloc, gràcies a una investigació del Centre Nacional d'Investigacions Científiques s'ha demostrat que el "texting" no afecta ni al coneixement gramatical ni a l'ortogràfic. Per dur a terme aquest experiment, es van donar mòbils a nens per primera vegada. Es van classificar els barbarismes i els errors ortogràfics. Finalment, es dictaminà que ho feien millor en paper. És a dir, com més control tens de la llengua, més facilitat tendràs per transformar-la.
En segon lloc, des de la meva experiència, no posar accents o abreujar paraules no és sinònim de redactar més ràpidament. Si faig una errada greu com escriure "de repent" en lloc de "de sobte", serà molt estrany que ningú no me la corregeixi.
En conclusió, no tot el que té a veure amb les xarxes socials és dolent i el "texting" es podria veure com un exercici de millora, com la correcció de textos.
Pau Femenias Méndez, 1r Batxillerat A
Em "renta" escriure malament?
Domènech afirma que l'ús de la llengua a les xarxes per part dels joves, malgrat ser incorrecte, pot ser positiu. Fins a quin punt és bona la idea que els joves escriguin malament? El fet de ser-ne conscient, és suficient? Ara veurem que no és tan senzill com sembla.
La majoria dels joves reconeixen que cometen faltes a internet. Estudis demostren que el 88'5% no té cura en l'elaboració dels seus textos; fins i tot el 20% reconeixen escriure tal com parlen. Això provoca que a l'hora de fer un escrit formal, ho facin en el seu dialecte.
A la xarxa, els al·lots no redacten, és a dir, escriuen diferents frases soltes sense la intenció d'unir-les; per això, a l'hora de realitzar una redacció, tenen una gran dificultat per annexar les oracions o idees, ja que no són capaços d'utilitzar correctament els signes de puntuació o abusen dels connectors més habituals. Tot això sol derivar en faltes de cohesió.
L'escriptura a internet podria ser una de les millors eines per a tots els adolescents, però per això hauríem de fer un esforç per fomentar un millor ús de la llengua, no tan sols en l'àmbit acadèmic, sinó també en el cultural.
Gerard subirats vayà, 1r batxillerat A
La influència d'escriure amb el mòbil
Darrerament s'ha estat debatent molt sobre aquest tema. Hi ha científics que afirmen que als darrers anys els joves escrivim més gràcies a les xarxes socials. Hi ha gent que diu que les xarxes o el mòbil no han aportat res a la manera d'escriure dels joves.
En la meva opinió, crec que ens ha influït molt l'ús del mòbil aquests últims anys. Un exemple seria quan feim una falta d'ortografia i sabem que l'estam fent, quan posam "q" en comptes de "que". L'ús dels mòbils ens ha ajudat a escriure més ràpid, aprendre i practicar la llengua; pensar el que hem d'escriure abans de fer-ho; i, sobretot, ens ajuda a saber com hem de dirigir-nos a una persona quan escrivim un missatge a un amic o company, sabem que no ho farem igual qual ecrivim al nostre mestre o a un policia.
En conclusió, estic d'acord amb l'afirmació de Domènech, ja que abans de tenir mòbil mai no havia escrit tant i no m'agradava escriure. Ara que en tinc, m'agrada escriure, sé quan faig faltes i escric més ràpid que abans.
Karim clavel, 1r Batxillerat A