SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià és patró de Palma per salvar l’illa de la pesta...

El 20 de gener Palma celebra la festa del seu sant patró. Però, per quin motiu sant Sebastià és patró de la ciutat?

Qui fou sant Sebastià?

Conta la llegenda que sant Sebastià va néixer probablement a Milà i que va patir el seu martiri a Roma. Era comandant de la guàrdia pretoriana de Dioclecià. Quan l’emperador s’assabentà que Sebastià era cristià el condemnà a morir traspassat per sagetes. Una dona l’alliberà i li va guarir les ferides. Més tard, Sebastià desafià l’emperador i aquest manà que el lapidassin i tirassin el seu cos a les clavegueres. En somnis va dir als cristians on era el seu cos perquè li donassin cristiana sepultura.

Per què Sant Sebastià és el patró de la ciutat?

Entre els segles XIV i XVII, hi va haver diverses epidèmies de pesta negra que varen arribar a provocar la mort d’extenses zones de població. Com que no existia cap remei mèdic, el fet de demanar la intercessió dels sants i l’església es va convertir en quelcom habitual a les nostres terres. D’aquí ve l’origen de la devoció a sant Sebastià, molt venerat a tot arreu com a guaridor de la pesta i d’altres mals infecciosos.

L’agost de 1523, l’epidèmia de pesta que havia fet tants de morts a la ciutat s’acabà de cop. Hom creia que la causa d’aquest final era que a Palma hi havia una nova relíquia de sant Sebastià: un fragment d’un os del seu braç. Procedia de l’illa grega de Rodes, i havia estat portada a Palma per Manuel Suriavisqui. Aquest capellà estava de pas per Mallorca, i no tenia cap intenció de deixar cap relíquia a l’illa. Però, quan volgué partir amb el seu vaixell no pogué continuar el viatge fins que interpretà que era voluntat divina que la relíquia quedàs a Mallorca. Així va ser com quedà a la ciutat de Palma. Com a agraïment popular per la protecció i per les curacions, sant Sebastià gaudí de gran veneració i el 1634 fou nomenat oficialment patró de Palma.

Com se sol representar el sant?

A partir del segle XIII se’l sol representar com un jove, mig despullat, fermat a un arbre o a una columna, amb el cos travessat de sagetes. A partir de l’edat mitjana va tenir molta devoció com a protector contra la pesta.

A glosar!