Guia pràctica de llicències d'ús per a docents
1. La pregunta clau
Puc utilitzar qualsevol material que estigui disponible a internet per a les meves classes?
La resposta és NO. Que un material sigui accessible a través de les xarxes no implica que no estigui subjecte a drets d'autor, que sigui lliure ni que es pugui copiar, redistribuir ni modificar.
Com a docents, hi haurà ocasions en les quals puguem fer servir materials amb drets d'autor sota unes condicions concretes. Serà més fàcil si aquests materials tenen una llicència oberta, com Creative Commons, i molt més fàcil encara si són obres de Domini Públic. És important tenir en compte que el fet que un material no indiqui res respecte a la seva llicència d'ús no implica que sigui lliure. Tot el contrari. En el cas que un material no indiqui la seva llicència, es considera que té tots els drets reservats.
En qualsevol cas, és necessari conèixer què són els drets d'autor, el Domini Públic i les llicències obertes, així com les condicions sota les quals es poden utilitzar per a fer un bon ús dels materials existents i complir amb la legislació.
2. Aclarint conceptes
Podem dir, de forma molt general, que els drets d'autor són aquells que té el creador d'una obra des del moment de la seva creació, i que pot explotar de manera exclusiva durant un termini de temps. Una vegada acabat aquest termini, l'obra entraria en el que es denomina Domini Públic: l'autor continuarà sent "el pare" de l'obra, però podrà ser explotada per qualsevol altra persona sense el seu previ consentiment. Les llicències obertes permeten que, durant aquest termini de temps en el qual l'autor té l'exclusivitat dels drets d'explotació, altres usuaris puguin utilitzar l'obra en determinats casos i sota condicions determinades per l'autor.
2.1. Propietat intel·lectual i drets d'autor
La propietat intel·lectual està integrada per una sèrie de drets (anomenats "drets d'autor") que atribueixen a l'autor de manera exclusiva la disposició i explotació de les seves obres.
Els drets d'autor són aquells que posseeix el creador d'una obra literària, artística o científica pel fet d'haver-la creat, i li atorguen de manera exclusiva, entre altres, el dret a ser reconegut com a autor o els drets d'explotar l'obra (reproduir-la, difondre-la, modificar-la).
Habitualment s'utilitzen els termes de "copyright" i "drets d'autor" com a sinònims. De fet, la RAE defineix "copyright" com a "dret d'autor". No obstant això, existeixen algunes diferències, entre les quals destaca el conjunt de drets als quals fa referència: mentre que el concepte "drets d'autor" (aplicable en països amb cultura jurídica continental com Espanya) inclouen drets morals i drets d'explotació, el concepte de "copyright" (aplicable en països amb cultura jurídica anglosaxona) només inclou drets d'explotació.
El copyright se sol representar amb una C dins d'un cercle, però recordem que no és necessari que aquest símbol aparegui en una obra perquè tingui dret d'autor, ni que estigui registrada o publicada. Com hem dit anteriorment, tota obra està protegida automàticament per aquests drets des del moment de la seva creació.
La Llei de Propietat Intel·lectual defineix una sèrie de límits i excepcions en les quals l'ús de l'obra no requereix sol·licitar permís.
Entre aquestes excepcions, i específicament per al cas dels docents, interessa ressaltar els límits per a cites i ressenyes i il·lustració amb finalitats educatius o de recerca científica (art. 32 LPI).
Si vols saber com fer cites i referències de manera adequada, pots consultar aquest article.
2.2. Domini Públic
En l'altre extrem es troben les obres de Domini Públic, obres sense limitació de drets d'explotació, és a dir, obres disponibles per al seu ús, transformació i distribució per a qualsevol fi, sempre que es respecti l'autoria i la integritat de l'obra (art. 41 LPI). Per tant, encara que una obra passi a Domini Públic i no estigui subjecta a drets d'explotació, el creador mai perd la seva condició d'autor. Podem utilitzar-la sense necessitat de reconèixer la seva autoria (encara que sempre és recomanable), però no podem fer-la passar per obra pròpia. D'altra banda, també s'exigeix el respecte a la integritat de l'obra, per la qual cosa no és possible utilitzar-la o transformar-la de tal forma que suposi un perjudici per als legítims interessos de l'autor o que perdin la seva entitat com a obra.
Entre les obres en Domini Públic es troben:
Obres els drets d'explotació de les quals han caducat, una vegada passat el termini de temps estipulat en la LPI, en termes generals, la vida de l'autor més 70 anys, art. 26 LPI, (80 anys en el cas d'autors morts abans del 7 de desembre de 1987).
Obres els autors de les quals renunciïn als seus drets d'explotació, per exemple a través d'una llicència Creative Commons CC0.
El símbol de Domini Públic se sol representar amb una C de Copyright ratllada.
Cal destacar que la consideració de Domini Públic no és la mateixa a tot el món, ja que la durada dels drets d'autor varia segons la regulació específica del país. En aquest article de Cedre trobem més informació sobre els problemes que podem trobar en el cas d'autors de tercers països.
2.3. Llicències obertes
Els drets d'autor, per tant, impliquen que l'autor es reserva tots els drets d'explotació de l'obra, mentre que en el cas de Domini Públic no se'n reserva cap. Les llicències obertes suposen un terme mitjà entre aquests dos extrems, que faciliten el fet que els usuaris puguin explotar una obra aliena en certa manera i sota unes certes condicions sense necessitat d'esperar que expirin els drets sobre la mateixa ni haver de sol·licitar autorització expressa a l'autor.
2.3.1. Llicències Copyleft
Les llicències Copyleft sorgeixen en els anys 80 en l'àmbit del programari lliure com a reacció a les restriccions en l'ús de les obres a causa de l'existència dels drets d'autor. Es tracta d'una eina legal que garanteix que els usuaris puguin utilitzar, modificar i redistribuir totes les versions modificades d'una obra sempre que es mantenguin les mateixes condicions d'utilització i difusió. D'aquesta manera s'assegura que aquesta obra sempre continuarà sent lliure. El terme utilitza un joc de paraules que part del concepte de Copyright, substituint "right" (dret) per "left" (esquerre) i se simbolitza amb la C del copyright voltejada cap a l'esquerra. Les primeres llicències Copyleft (tot i que llavors encara no s'havia encunyat aquest terme) són les llicències GNU GPL (Llicència Pública General del projecte GNU) creades per Richard Stallman dins de la Free Software Foundation (FSF) l'any 1989, dins del moviment de Programari Lliure.
2.3.2. Llicències Creative Commons
En 2001 es creen les llicències obertes més conegudes, les Creative Commons (CC), inspirades en les GPL i en el moviment de programari lliure. Les llicències CC són un sistema molt senzill que ens permet compartir el nostre material amb altres usuaris sense necessitat que hagin de sol·licitar permís ni pagar per això. Amb la simple inclusió d'una d'aquestes llicències en una obra, l'autor dona permís a qualsevol usuari a utilitzar-la sota les condicions de la llicència concreta. Per tant, quan un usuari troba un material llicenciat amb CC sap que pot usar-lo de manera legal i gratuïta sense necessitat de sol·licitar permís, sempre que compleixi les condicions indicades. Aquestes llicències es representen amb les inicials CC dins d'un cercle.
El sistema de llicències CC es basa en 4 condicions per a la cessió dels drets d'explotació d'una obra:
Reconeixement (Attribution-BY)
Ha de reconèixer-se l'autoria de l'obra de manera adequada.
No Comercial (Non Comercial-NC)
No es permet la utilització de l'obra per a fins comercials.
Sense obres derivades (No Derivate Works-ND)
No es permet la distribució d'obres derivades basades en ella.
Compartir Igual (Share Alike-SA)
Si es crea una obra derivada, ha de distribuir-se sota la mateixa llicència que l'obra original.
La combinació d'aquestes quatre condicions genera sis llicències, que recollim en aquesta infografia.
Creative Commons també ofereix dues icones més per a les obres de Domini Públic. No són llicències com a tal, sinó simplement una marca per a identificar les obres d'aquest tipus amb una lleugera diferència:
Indica les obres que no estan protegides per drets d'autor (d'explotació) i, per tant, pertanyen al Domini Públic.
És una marca que els autors de noves creacions poden atorgar a les seves obres i que indica que renuncien a qualsevol dret sobre aquesta, tenint igual tractament que si es tractés d'una obra en Domini Públic.
3. Què puc utilitzar com a docent?
Una vegada vist tot el referent a drets d'autor i les seves excepcions, Domini Públic i llicències obertes, sintetitzarem i concretarem tota aquesta informació per a aclarir què podem i què no podem fer amb els materials aliens.
A continuació proposem dues taules que recullen, a manera de resum, les possibilitats i limitacions que tenen els docents tant en la creació dels seus materials com a l'hora d'utilitzar materials en les seves classes, tenint en compte el tipus de material que s'usarà, l'ús que es farà d'ell i la llicència d'aquest. En qualsevol cas, cal tenir en compte que algunes qüestions relatives a les limitacions i excepcions de la LPI poden donar lloc a interpretacions i caldria estudiar cada cas concret.
3.1. Incorporació de material aliè a una obra pròpia
En el cas que desitgem incorporar un material aliè en una obra pròpia, haurem d'atendre la llicència d'aquest. No hi haurà cap problema en el cas que sigui un material en Domini Públic o amb llicència CC sempre que complim amb les condicions indicades per aquesta. En el cas que el material tingui copyright, en principi, no podem utilitzar-lo, excepte si es dona alguna d'aquestes dues situacions:
Tenim permís exprés de l'autor o del titular dels drets d'explotació.
L'ús del material compleix les condicions i requisits necessaris per a ser considerat una cita.
En la següent infografia es recullen totes les possibilitats (descarregar en pdf).
3.1.1. I els vídeos de YouTube?
Hi ha plataformes que tenen la seva pròpia llicència aplicable als materials que tenen allotjats, com per exemple Youtube. En pujar un contingut a aquesta plataforma, l'usuari pot assignar dos tipus de llicència: la llicència YouTube estàndard i la llicència Creative Commons CC BY. La diferència fonamental radica en el fet que en el primer cas només es permet la visualització del vídeo a través de la plataforma i no pot ser modificat ni reproduït en altres plataformes sense el permís de l'autor. No obstant això, amb la llicència CC BY el vídeo pot ser utilitzat, modificat i redistribuït per altres usuaris, sempre que s'esmenti autor i font adequadament.
Fins al moment, YouTube només ofereix aquestes dues opcions. En el cas de voler assignar una altra llicència, podríem incorporar la mateixa dins del vídeo o en el camp de descripció o, millor opció, utilitzar altres plataformes com Vimeo que sí que permeten pujar (i filtrar) per les sis llicències CC.
3.2. Utilització de material aliè a classe
En aquest cas, com en l'anterior, no tindrem cap limitació si usem materials de Domini Públic o amb llicència CC (excepte les condicions indicades per la mateixa). Si el material té copyright en principi no podem utilitzar-lo, excepte si es dona alguna d'aquestes dues situacions:
Tenim permís exprés de l'autor o del titular dels drets d'explotació.
L'ús del material compleix les condicions i requisits per a ser considerat il·lustració d'activitats educatives (amb excepció de les partitures musicals, les obres d'un sol ús -com un quadern d'exercicis- o les col·leccions, que en cap cas podran ser utilitzades).
A continuació il·lustrem totes les possibilitats amb una infografia (descarregar en pdf).
En el cas dels llibres de text o manuals, només es poden realitzar actes de reproducció per a la comunicació pública i el propi acte de comunicació pública sempre que no suposi la posada a la disposició de l'obra o fragment a l'alumnat ni permeti l'accés a aquesta, indicant a més la localització en la qual es pot accedir lícitament a l'obra. Això significa que podem fer, per exemple, una fotocòpia d'un fragment per a mostrar-lo a classe però no repartir les fotocòpies entre l'alumnat. També podrem mostrar-ho a través d'una aula virtual, però no enviar l'obra per correu electrònic perquè se n'estaria donant accés.
4. Alumnat
Les excepcions d'il·lustració d'activitats educatives es dirigeixen únicament al professorat, per la qual cosa l'alumnat hauria de regir-se per la norma general a l'hora d'utilitzar els materials disponibles, tal com hem vist en la primera infografia ("Materials disponibles en la xarxa"). També poden acollir-se a la resta de limitacions i excepcions recollides en la LPI, com el dret de cita, sempre que compleixin les condicions i requisits establerts.
D'altra banda, un alumne que fa un treball que compleix les condicions per a ser objecte de la LPI (creació original literària, artística o científica, expressada per qualsevol mitjà o suport) tindrà, com qualsevol altre creador, tots els drets d'explotació reservats. Per tant, per a fer qualsevol acte de reproducció, transformació o comunicació pública del mateix cal sol·licitar permís exprés de l'alumne.
5. Exemples d'atribució per a materials CC
5.1. Material original
Quan incorporam un material llicenciat amb CC en el nostre treball sense modificacions, hem d'indicar títol, autor, font i llicència. En aquest exemple, hem pres una imatge de CC Search creada per Laronga i titulada "Gato bocejando", amb llicència CC BY-SA 2.0, per a incorporar-la en el nostre treball (material en línia).
En el cas que fos un material fora de línia, és important que aparegui l'URL de la llicència:
"Gato bocejando" de Laronga (CC BY-SA 2.0) https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/
5.2. Obra derivada
En el cas de crear una obra derivada (nova obra a partir d'una altra) és necessari citar-te a tu mateix com a autor però també al de l'obra original. A més, hauràs de tenir en compte si la llicència de l'obra original exigeix que les obres derivades es comparteixin sota la mateixa llicència (SA –Share Alike).
C. Valdera. "La llamada de la selva" (CC BY-SA 2.0), a partir de la obra "Gato bocejando" de Laronga (CC BY-SA 2.0)
En aquest article de la Wikipedia podem veure molts exemples diferents de bones pràctiques de reconeixement d'autoria.
Crèdits
Aquest material "Guia pràctica de llicències d'ús per a docents" de l'IBSTEAM, està publicat sota llicència Creative Commons 4.0 International (BY-SA) adaptat del recurs original "Guía práctica de licencias de uso para docentes" del Proyecto EDIA de Cedec.
Aquest curs i els seus materials es distribueixen amb llicència Creative Commons 4.0