ESCOLA PUIGGRACIÓS - 8/02/21

Estimades famílies:

El dia 26 de gener se celebra el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Nosaltres, els 3rs de l’Escola Puiggraciós, vam fer diferents activitats relacionades amb els ocells. Al matí vam veure un vídeo on ens explicaven molts detalls dels ocells que podem veure a la Garriga. A la tarda, va venir un biòleg d’una associació especialitzada en temes mediambientals i ens va presentar una exposició també sobre ocells.

Vam aprendre que hi ha dos ocells que indiquen si el riu està net, no contaminat: el blauet i el bernat pescaire i els vàrem poder veure a mida real. Ens va agradar moooolt!!

Com a curiositat dir-vos que la puput fa els seus nius amb caca...

Fins aviat!

Eduard Agudo Armengou – 07/02/21

Diu la dita que “qui s’aburreix és perquè vol”.

Aquests díes de confinament, navegant per internet, les nenes van descobrir que, amb un grapat de cacauets, hom podia rebre a casa la visita d’uns veïns que sempre hi són, però que, a vegades, no veiem.

Un filferro i uns quants cacauets han fet el fet. Des de llavors, el pati és el menjador d’un grapat d’ocells, d’allò més variats i acolorits.

A partir d’aquí, ha nascut entre nosaltres una nova afició. Petita, si voleu, però molt entretinguda. Conèixer els petits veïns alats que viuen també en el nostre poble.

ITZIAR FRANCO - 5/2/21

Quan era una mica més jove, m’encantava viatjar a països una mica llunyans… Vaig tenir la sort de poder visitar Mèxic, la Índia, Síria o el Marroc, que el tenim ben a prop però que és tan diferent…

El que més m’agradava no era anar als museus ni visitar els edificis famosos, si no passejar i barrejar-me amb la gent. M’agradava sentir les olors tan diferents, les veus quan parlaven idiomes que jo no entenia, la forma com la gent es relacionava, els colors de les robes, i el menjar!! El menjar tan boníssim que som capaços de cuinar els humans de tantes formes diferents. Hi ha llocs als que tornaria només per menjar!

També m’agradava molt el ritme més tranquil de molts llocs, on la gent quasi sempre té temps d’aturar-se a conversar una estona amb algú que no coneix de res. I tot i que parlàvem idiomes diferents, sempre ens acabàvem entenent i ens rèiem una mica els uns dels altres…

El món és molt gran i viatjar és important. Per entendre que la nostra manera de fer no és ni la única ni la millor, només una més entre moltes altres.

TERESA GARCIA - 2/2/21

Hola!!! Sóc la Teresa, tutora de 3rA. M’encanta el taller que feu i per això m’he decidit a col·laborar en el vostre diari digital.

Tot i que soc una mica mandrosa, esportivament parlant, us escriuré sobre la meva trajectòria esportiva. És cert!!! No he estat mai molt esportista però si que sempre he estat fent algun tipus d’esport. De petita havia practicat patinatge, bàsquet, handbol, m’agradava molt córrer, saltar a la corda….però amb els anys he tingut clar que tot era perquè necessitava moure’m. De jove, vaig començar a anar a un gimnàs, però el trobava una mica avorrit. La veritat és que xerrava més, que fer esport.

De més gran, ja vivint a La Garriga, com la meva filla jugava a bàdminton, amb algunes altres mares ens vam engrescar i també vam començar a anar al pavelló de Can Noguera a jugar, i això va durar uns quants anys. Rèiem molt i estàvem molt motivades. Però com totes les coses en aquesta vida, tenen el seu final. També és cert, que durant uns anys amb l’excusa de la feina…..no feia gaire esport.

Per acabar, us diré que des del mes de maig, quan vam poder sortir del confinament, vam decidir amb el meu marit, sortir a caminar i al cap d’unes setmanes vam començar a córrer una miqueta i així hem continuat durant l’estiu i encara ara ho seguim fent, sobretot els caps de setmana. M’agrada molt, em relaxa i després d’una bona dutxa em sento genial.

Tenim la sort de tenir un entorn envejable, jo vaig molt pel bosc de Malhivern i voltants. Aquí teniu la prova!!!