Juanma Rojas - 11/2/26

Jo treballo a un equip que fem bestieses. Sí, bestieses! Perquè 'res uneix tant com una bestiesa compartida'*. Jo em dedico a fer projectes que siguin bestieses a barris, pobles i ciutats perquè s'uneixin i siguin comunitat fortes. I fortes vol dir que quan hi ha un problema s'ajunten (en diem fer Comunitat), es miren i es pregunten què els hi passa (en diem Pensament Crític) i s'inventen coses per resoldre problemes o per fer més grosses les coses bones (en diem Creativitat). I això ho fem a partir de projectes educatius: gent de totes les edats educant-se les unes a les altres: perquè una cosa meravellosa d'aquesta vida és que sempre queda una cosa nova a ensenyar-nos, a aprendre. 

Quantes vegades heu sentit dir que la infància o la joventut són el futur? Que cal preparar-les pel futur? Quantes vegades heu pensat que l'educació és una cosa pels infants? I que el terreny de joc de l'educació és l'escola? De vegades parlem com si els infants no convisquessin amb els reptes i les oportunitats del present; com si no convisquessin, amb la tecnologia,  amb diferents cultures, amb el canvi climàtic, amb els nostres horaris esbojarrats, la polarització social, amb les notícies que escolten, veuen i per sort, no els hi és igual! També parlem de l'educació com si la tinguéssim empresonada als centres escolars; com si de portes enfora l'escola la ciutat ens fos neutral, com si no ens afectés ni eduqués què hi passa: si els carrers l'ocupen els cotxes, o el joc, o la cultura popular, les plantes o el ciment, si a les places s'hi consumeix, s'hi juga o si està de pas; si hi ha places, si hi ha bosc... els nens i nenes ja formen part dels nostres pobles i ciutats d'avui en dia, no del futur. Els infants no són només futur: són, sobretot, present. 

Ara, una bestiesa compartida que estem preparant és que s'ajuntin mig miler de persones a parlar de la seva ciutat (Granollers), així es trobaran i parlaran persones que viuen molt a prop i mai s'han parlat. Un altre projecte (o bestiesa compartida!) és que hem convidat a gent de tot el món perquè vinguin a Granollers per compartir les experiències que estan transformant altres ciutats del món (les seves bestieses compartides!): nosaltres expliquem què fem aquí, i ells què fan allà. I d'altres persones expliquen què no s'està fent però seria interessant fer: ens donen idees! I això ens ajuda a aprendre els uns dels altres i a recordar que educar no és només pensar en el demà i en la infància, sinó una manera de viure millor avui TOTHOM. Sí, en majúscules!

*Joan Fuster

Antonio Espada - 18/2/26

Me gustaría hablar sobre una reflexión que vengo observando desde hace tiempo y que a mi edad (ya soy abuelo), los enfoques actuales de ciertas cosas como la Tecnología por encima de las Humanidades, me hacen pensar donde han ido a parar esos relatos, reflexiones y enseñanzas realizadas por los grandes filósofos como Aristóteles, Platón, Sócrates y más recientemente por Faucault, Kant, Nietzsche y otros muchos.

En mi opinión se ha producido un cambio sustancial en el crecimiento intelectual de los individuos, por un lado y con la Tecnología, se buscan soluciones rápidas, practicas e inmediatas buscando la productividad y habilidades técnicas que en el mercado laboral se buscan en los individuos aptitudes y valores a priori más valiosos que los conocimientos de la Historia o la Filosofía.

Por otro lado, las Humanidades han quedado relegadas a un segundo plano, lo que considero un grave error pues siempre habrá un “Dialogo necesario” entre ambos ámbitos, como inherente a la propia persona. La prueba palpable es que las grandes sociedades que buscan directivos y talentos (Head Hunters) para las grandes multinacionales, y lo digo por mi propia experiencia, buscan curiosamente individuos que, en su formación inicial, en sus primeros años, hubieran cursado asignaturas como latín o griego, por la estructura mental que daban estos estudios.

Finalmente decir que si bien en los últimos años han aparecido publicaciones que pronostican en final de las Humanidades, creo firmemente que sin humanidades nos deshumanizaríamos y estoy seguro que siempre habrá alguien que renuncie y no quiera vivir “sin pensamiento”.