Diversos teòrics plantegen una classificació segons la diversitat de problemes, entre ells destaquem a Díaz i Poblete (2001) que els classifiquen en problemes rutinaris i no rutinaris i a Canals (2010) que crea una estructura en sis grans blocs que, al mateix temps, s’estructuren en dos o tres subgrups cadascú. Aquests blocs són els següents: problemes visuals, de manipulació i de la vida quotidiana; jocs de lògica, enigmes i problemes d’enginy; problemes que treballen la comprensió; problemes oberts; problemes d’investigació i creació pròpia; i problemes de càlcul i de geometria.
La mateixa autora afirma que és molt important combinar-les a l’aula per tal d’exercitar les diferents habilitats mentals dels alumnes. També ajuda a fer un treball mental una bona diversitat en els mitjans de presentació i resolució dels problemes: amb materials manipulables, amb càlcul mental, fent una presentació conjunta del problema a tota la classe per discutir-lo en petits grups...