Pel que fa a l’avaluació de les matemàtiques, en moltes ocasions l’associem amb la realització d’exàmens escrits donant especial importància als continguts i als mecanismes de càlcul (Alsina, Burgués, Fortuny, Giménez i Torra, 1995). Castro i Ruiz (2015) afegeixen que freqüentment ens centrem a observar la correcció de les respostes però resulta imprescindible avaluar també el procés seguit. Seguint amb aquesta idea, el Servei d'Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària (2017) presenta l’avaluació com un procés continu i global, ja que la defineix com a continuada, formadora i formativa que permet a l’alumnat ser el protagonista de la seva formació. D’aquesta manera, seguint amb el caràcter formatiu, destaca la importància de fomentar activitats d’autoavaluació i coavaluació.
Díaz i García (2004) plantegen quatre instruments per tal de realitzar una avaluació continuada. En primer lloc destaquen la importància de l’observació sistemàtica en el desenvolupament d’activitats, la interacció professor/alumne… En segon lloc, plantegen la revisió dels quaderns i les tasques fetes tant individualment com en grup. Seguidament, proposen les entrevistes amb l’objectiu d’esbrinar en quin moment del procés d’aprenentatge es troba l’alumne en relació amb l’objectiu. I per últim, plantegen les proves escrites però com a mitjà de triangulació d’informació obtinguda amb els altres instruments, però en cap cas ho plantegen com a prova qualificable.