2-2 Origen de la fusta

Aquest sistema d'obtenció d'arbres, provoca un greu impacte mediambiental, ja que no només acaben amb els boscos, si no que acaben amb l'habitat de milers i milers d'animals que hi viuen, provocant la seva mort i afavorint la seva extinció.

Cultius d'arbres específics (silvicultura): Són unes grans extensions de terrenys dedicats al monocultiu d'arbres, de manera que només es cultiva un tipus concret d'arbres.

En aquest tipus de corneu, es divideix el terreny en 3 o 4 parcel·les i es planten arbres d'una mateixa espècie, però de manera que en cada parcel·la, hi ha arbres de la mateixa edat, però que són d'edats diferents dels arbres de les altres parcel·les, de manera que cada 5 o 10 anys, es pot talar una porció de terreny. Immediatament acabat de talar, es planten nous arbres que creixeran durant 5 o 10 anys abans no torni a ser talat de nou la parcel·la. D'aquesta manera s'asseguren un flux de fusta continu cada pocs anys. És un sistema que permet obtenir fusta de millor qualitat, ja que els arbre són plantats a distàncies idònies, de manera que el tronc de l'arbre es pot desenvolupar molt més i més recte que en un bosc natural, on la competència per la llum del sol i un troç de terra és molt gran, obligant, moltes vegades als troncs dels arbres, a desenvolupar-se poc i a prendre formes rares i poc aprofitables.

Aquest és un sistema molt respectuós amb el medi ambient, ja que al ser replantada la parcel·la, permet de viure els animals i no resulta arrasada.

A més a més econòmicament parlant, resulta molt interessant i rentable, ja que es pot escollir el tipus d'arbre que més demanda hi ha i per tant que millor es paga.