No tots el plàstics tenen les mateixes propietats, així i tot, podem trobar un seguit de propietats que són bastant comunes a la majoria de plàstics: 

En general, diem que és un material fàcil de deformar.

1) Lleugeresa: Els plàstics són lleugers, la densitat del plàstic és d'uns 920kg/m3 del politè (PE) fins als 1600 kg/m3.

2) Flexibilitat: Els plàstics, en general, tenen un índex elevat de flexió.

3) Tenacitat: Els plàstics generalment suporten cops sense trencar-se.

4) Conductivitat tèrmica: Tenen una conductivitat tèrmica molt baixa, cosa que fa que s'utilitzin com a aïllants de la calor.

5) Conductivitat elèctrica: Tots els plàstics són aïllants de l'electricitat, es a dir, no condueixen l'electricitat.

6) Resistència mecànica: S'utilitza als avions i a les joguines degut a la seva resistència mecànica (capacitat de resistir esforços sense trencar-se).

7) Resistència química: Suporten el contacte amb els productes químics, són impermeables i no s'oxiden com els metalls.

8) Combustibilitat: De fàcil combustió, i per aquest motiu, s'usen a les bosses d'escombraries.

9) Econòmics: Es fabriquen a partir d'una matèria prima econòmica, cosa que fa que els plàstics siguin econòmics.

10) Model de deformació: En general la deformació dels plàstics depèn de la la intensitat de l'esforç. Quan l'esforç aplicat és de baixa intensitat, el material es comporta de forma elàstica (el material torna la seva forma original). Si l'esforç aplicat és d'alta intensitat, la deformació passa a ser plàstica (el material es deforma i no torna a la seva forma original).