Són aquells metalls, que no contenen ferro en la seva composició. 

• Coure (Cu) 

El coure va ser el primer metall utilitzat en tecnologia. En ocasions es pot trobar en estat pur, tot i que la seva principal font d'extracció és mineral. Les seves menes són la pirita i la calcopirita. Quant als aliatges, destaquen el bronze i el llautó.

Característiques: És un metall de color vermellós i brillantor intensa, densitat elevada, tou, bon conductor de l’electricitat i la calor, dúctil i mal·leable. És resistent a la corrosió i només s'oxida superficialment. 

Ús: Cables elèctrics, fils telefònics, canonades, làmines, recipients i en determinats aliatges. 

 • Alumini (Al) 

És el metall més abundant a l'escorça terrestre, però no el més utilitzat en la indústria perquè la seva extracció és costosa. La seva mena és la bauxita, que es transforma químicament en alúmina. De l'alúmina s'obté l'alumini per electròlisi, però aquest procés té un cost energètic molt elevat. El reciclatge de l'alumini és un dels més importants, ja que és molt més barat.

Característiques: És un metall de color blanc platejat, bon conductor de l’electricitat i la calor, lleuger, dúctil i mal·leable, que s'oxida fàcilment. 

Ús: Indústria alimentària (paper d'alumini, llaunes de begudes i conserves), indústria del transport (vehicles, vagons, aeronàutica), llandes per a cotxes, motos, bicicletes, construcció (marcs de portes, finestres, baranes, escales) i usos domèstics (olles, cassoles, safates, tapadores). 

• Zinc (Zn) 

 És un metall de gran consum mundial i de gran importància per a la salut humana. La seva mena és l'esfalerita.

Característiques: És un metall de color blanc blavós, brillant, tou i de densitat elevada. En fred és poc resistent, però quan s’escalfa (entre 100 i 150 °C) es fa més resistent i mal·leable. 

Ús: Galvanitzat del ferro, de l'acer i d'altres metalls, bateries elèctriques, baixants d’aigua, canalons, dipòsits, recipients, electrodomèstics i diferents aliatges. 

• Plom (Pb) 

Es coneix des d'èpoques primitives, tot i que es va descobrir després que el coure. La seva mena és la galena. És un metall molt tòxic. Per això a partir de les últimes dècades del segle XX se'n va prohibir la utilització en canonades d'aigua potable, pintures i gasolina.

Característiques: És un metall de color gris, brillant si la superfície està treballada i tou. Quan s’escalfa resisteix molt la corrosió, però poc a la tracció. No és dúctil, però sí que és mal·leable. 

Ús: Insonorització, recobriments i eines contra les radiacions, fabricació de bateries i acumuladors, fabricació de vidre, com a additiu. 

• Estany (Sn) 

 És un dels metalls més coneguts, i es va començar a utilitzar en el mateix moment que el plom. La seva mena és la cassiterita. 

Característiques: És un metall de color blanc platejat, tot i que per sota dels 13 °C es transforma en una pols amorfa grisa (estany gris). Quan s’escalfa és dúctil, mal·leable i resisteix la corrosió. 

Ús: Indústria, làmines de condensadors, recobriment d'envasos d'acer per a aliments i begudes, aliatge de bronze i soldadura. 

Exercicis: 

8.- Per què guardem els aliments en paper d'alumini i no de ferro? 

9.- La plata és el millor conductor elèctric. Per què creus que els cables elèctrics no solen ser de plata? 

10.- En quin metall i per què, construiries els següents objectes? 

Cables elèctrics:

Llaunes de refrescs:

Ploms de pescar:

Estufes:

Forquetes:

Cinturons de submarinistes:

Plom Cafeteres:

Paper embalatge d'aliments:

Portes i finestres:

Llànties de cotxes:

Bijuteria: