[Contingut en procés de revisió]
Caldrà en primer lloc analitzar la forma com l'edifici romànic es va implantar i va reutilitzar part de l'església tardoantiga, per tal d'entendre millor els indicis que proporciona sobre l'edifici primitiu.
Com ja hem comentat, l'església romànica reutilitza totalment els dos murs laterals, contra els quals adossa els arcs formers que sustentaran la volta de la nova coberta, que donen lloc a les capelles laterals ara visibles obertes després de la caiguda del mur i que configuren aquesta imatge tant singular de l'edifici.
Pel que fa al mur dels peus és enderrocat fins a nivell de les primeres filades, mentre que la capçalera conserva una alçada lleugerament superior. En aquest cas és interessant la UE que es forma amb l'acumulació de la runa en l'espai entre l'antiga i la nova capçalera.
Les parets laterals, com ja hem vist, ens han permès identificar al menys dues finestres i atrapen en alguns punts encara restes d'arrebossat, constatant el tipus d'acabat original de l'interior i l'alçada de la seva conservació.
El triangle invertit que es forma entre el tall del mur lateral i la nova façana va ser omplenat amb diversos materials reutilitzats del mateix enderroc.
Les edificacions que ocupaven la sagrera s'enderroquen totes en aquest moment a nivell de la cota del paviment de l'església romànica que, un cop més, és realçat.
Amb aquest recorregut hem volgut oferir una presentació que possibilités la comprensió de l'església, del conjunt d'edificis que l'envolten en diversos moments i de l'evolució que experimenten, alhora que deixar obert el debat per aquells interrogants que encara no ha estat possible respondre.