El jaciment de Santa Margarida presenta una seqüència històrica identificable a través de l'estratigrafia arqueològica i els edificis de l'església i la masia del mateix nom que ens permet un recorregut des del segle IV fins a l'actualitat.
Si be les restes edificades més antigues corresponen a l'església paleocristiana que cronològicament es pot situar dins el segle VI, alguns vestigis, com els d'un mil·liari recuperat fora de context arqueològic, ens situen de ple dins el segle IV.
L'església visible actualment correspon a una edificació de finals del segle XII i que reutilitza parcialment paraments de l'església primitiva. Una i altra van experimentar diverses transformacions que s'han pogut identificar clarament tant a través de les estructures edificades com de l'estratigrafia arqueològica al seu interior i a tot l'entorn. És en aquest on es detecten les restes de necròpolis paleocristiana i medieval, a més de diverses construccions i sitges de mitjans del segle XI dins l'àmbit de la sagrera.
La masia i l'església de Santa Margarida en una imatge de cap a finals de la dècada de 1960.
(Fotografia: Jaume Amat (Arxiu del CEM))
Les transformacions en època moderna de l'església i la masia adjacent ens permeten seguir l'evolució més recent fins a la destrucció de la primera el 1936 i l'abandonament de la segona i del camps de cultiu a mitjans de la dècada de 1960, amb l'impacte de la implantació de l'autopista AP-7.
Les pàgines següents presenten una informació detallada de cada una de les fases que hem assenyalat: