[Contingut en procés de revisió]
Tot apunta que durant l'època preromànica l'església segueix en ús i s'esdevenen un seguit de canvis en la seva distribució interior i exterior. De fet les tombes estudiades a l'exterior i que correspondrien a aquesta cronologia mostren un vestíbul ja amortitzat, sobre els murs del qual s'excaven algunes tombes. Alhora la porta d'accés a l'àmbit situat a ponent ha estat tapiada.
En aquest moment el nivell de la nau s'iguala amb el del recreixement que hem assenyalat abans que afectava solament a l'absis, de manera que desapareixen els graons que hi donaven accés; totes les estructures que hem comentat a la fase anterior són tallades a la mateixa cota i es modifica el nivell del llindar de la porta d'accés des de l'exterior, al mur sud.
És evident que si les construccions centrals complien alguna funció estructural, la sustentació de la coberta hauria d'haver estat renovada en aquest moment.
Hi ha diferents indicis que assenyalen un estat acceptable de l'edifici primitiu i que feien viable la seva utilització. Observem, per exemple, que els arrebossats mostren un bon estat al llarg de molt de temps. De fet alguns són fins i tot clarament anteriors al paviment d'opus signinum, com es pot veure pel fet que aquest s'hi adossa, i s'originen a nivell del primer paviment. Això és clarament perceptible a la zona de l'absis. La seqüència estratigràfica de la necròpolis és un altre indicador clar de la continuïtat.
La necròpolis altmedieval
La necròpoli medieval es crea parcialment en un nivell de runes i just sota la fonamentació de les cases que posteriorment s'hi superposaran, datables al segon terç del segle XI. La permanència de l'església contrasta amb la destrucció d'altres edificis que queden arrasats a nivell de fonamentació, com ja hem comentat, coincident amb el que es dóna a la nau de l'església en aquest moment.
Al sud de l'església es pot observar un procés de terraplenament amb grava i runa (UE III.3005 i III.3006) fins a la cota de destrucció de les parets del vestíbul o murs més alts. És en aquesta superfície on se situa la necròpolis, que té tombes fins i tot sobre el mur de l'antic vestíbul, el que demostra clarament la seva amortització. El mateix sembla que succeeix al costat oest de l'església.
En aquest mateix nivell de runa s'han identificat les restes d'un forn de fundició de bronze que, probablement, va ser utilitzat per a la fabricació d'una campana en un període anterior a la primera meitat del segle XI. La seva construcció va afectar algunes tombes.
La necròpoli representada a la planta correspon a la que ens trobarem al primer terç del segle XI. En l'estat actual de la investigació s'han detectat tombes medievals al voltant de tota l'església i al seu interior. La tipologia és diversa: simples fosses ovoïdals amb o sense coberta de lloses (T38, T12, T9, T10, T59, T26, T41, T22, T23, T20, T24, T21, T65, T148, T17, T180, T184, T160, T159, T152, UE II.0441, UE II.0437, UE III.4008); fosses rectangulars sense coberta (T30); cista rectangular amb coberta de teules o de lloses (T.144, T3); cista ovoïdal amb o sense coberta de lloses (T28, T6, T11, T25); tombes antropomorfes excavades a l'argila (T45, T18, T19, T158); tombes antropomorfes d'obra (pedres i morter) (T29, T36, T1, T14); cista antropomorfa amb o sense coberta de lloses (T13, T5, T52, T117); semicista antropomorfa amb coberta de lloses; (T8); semicista ovoïdal sense coberta (T32); tombes d'obra amb fossa ovoïdal amb o sense coberta (T27, T39, T15, T51).
En la distribució espacial de les tombes observem que les d'individus de menor edat es concentren majoritàriament a l'interior de l'església, situades en l'angle nord-oest; es tracta en general de tombes de criatures que van sobreviure molt poc temps. Dues concentracions de tombes infantils menys intenses s'identifiquen al costat de la cambra sud i a l'extrem oest de l'església. Un conjunt de set tombes apareixen alineades en direcció est, amb lleugera inclinació cap al nord, mentre unes altres es distribueixen més folgadament i a més distància de l'església, perquè amb tota seguretat els espais més immediats ja estaven saturats.
S'han detectat així mateix dues agrupacions localitzades als dos extrems del mur de migdia. A l'extrem est d'aquest trobem una dona amb una criatura a cada costat. A l'extrem oposat es troba una superposició de tombes en un mateix punt i d'altres construïdes amb pedres ben tallades unides amb morter. És habitual també la presència d'elements de senyalització com ara còdols, lloses verticals, etc. que posen de manifest una distribució ordenada del cementiri i segurament la permanència de llocs d'enterrament familiars, com ho demostren també algunes reutilitzacions.
No entrarem aquí en més detalls en referència a la necròpolis ja que no és l'objecte d'aquesta presentació, però si que creiem que calia fer esment d'alguns aspectes que ajuden a la comprensió de les transformacions de l'església.
La part de la necròpolis altmedieval estudiada fins avui en diferents sectors palesa clarament la superposició d'un conjunt d'edificacions que amortitzen l'ús funerari d'aquest espai en benefici d'un seguit de construccions que tot assenyala que hem d'interpretar com a implantades dins l'àmbit de la sagrera, coincidint cronològicament amb la fase expansiva d'aquest fenomen, no més enllà del segon terç del segle XI.