CLOENDA 2024

Cloenda de la Xarxa Transformació Educativa   24 de maig 2024

Héctor Ruiz

101 centres

Albert Grau Director del serveis educatius del Baix Llobregat

Presentació de l’Héctor

2020 ¿Como aprendemos? Libro que coincideix amb l’inici de la xarxa de transformació educativa.

És el seu primer llibre conegut i sembla que és una referència per a molts docents que es preocupen per la innovació en Educació.

Per una educació informada per l’evidència.

Importància de la ciència en prendre decisions per apropar-nos a on volem arribar. Igual que en altres ciències com ara la meteorologia, no cal que ens donin evidències del 100% d’encert. Sovint se’ns diu “hi ha una probabilitat que plogui d’un 75%” i amb aquesta dada ja en tenim prou per agafar un paraigua. En Educació les investigacions sovint ens donen percentatges, probabilitats de què una determinada manera de fer sigui exitosa malgrat que no ho sigui en el 100% dels casos. Creure que la investigació en educació ens ha de donar solucions per al 100% dels casos és una errada greu que ens porta sovint a l’immobilisme i a no canviar les coses.

Analogia: comparar l’educació amb la medicina. Malgrat  les distàncies podem observar que la medicina és una disciplina basada en l’evidència, en la recerca i en la ciència. Inclús la tecnologia utilitzada (quiròfan), també, les decisions estan  bases en la ciència. Ara això sembla normal, però antigament estava basada en l'experiència (sagnia). Els metges estaven convençuts de què servien i eren molt utilitzades. Per curar, prevenir... Mateix procediment per qualsevol malaltia.

Al XIX Pierre Charles Alexandre comprova la utilització. Va agafar dades i va fer una comparació amb les sagnies, cosa que no s’havia fet fins ara.

Desmentint amb el temps, tot i que va costar, demostrar-ho gràcies a un metge (Semmelweis, 1847) oblidat, però que gràcies al seu estudi mitjançant unes clíniques en la que hi havia una diferència significativa en la mortalitat de les dones que tenien fills en una clínica o una altra.

A la clínica de molta mortalitat, els metges eren qui atenien  les futures mares, metges que venien de fer autòpsies i no es rentaven les mans.

Va demanar, doncs, que es rentessin les mans i la mortalitat comença a baixar espectacularment. Però la majoria de metges i autoritats no s’ho van prendre bé

Aquest metge va morir desequilibrat no abans de tornar-ho a intentar.

John Snow, metge britànic després que al Soho de Londres, morís per còlera una gran quantitat de persones, va analitzar a on vivien les persones que havien mort. Va establir una relació entre les fonts i les persones mortes.

Van tancar les fonts i es va resoldre el problema perquè estava contaminada per femtes.

Aquest són exemples de què fins i tot la medicina partia de l’experiència i no pas de l’evidència.

Avui dia, doncs, la medicina està basada en l’evidència. En qualsevol cas de la mateixa manera arribem a la conclusió de què podem fer ciència en l’àmbit educatiu a les aules.

Igual que la meteorologia com a ciència, hi ha moltes variables que descontrolen els resultats. Igualment, la probabilitat d’encerts és ajustada molt més que en prediccions d’altres tipus. 

En el cas de l'educació, les variables també són importants, però la metodologia utilitzada si ajuda a sumar el que està a les nostres mans per aconseguir l’èxit.

Hi ha un grup d’alumnat que tindrà èxit sigui com sigui la metodologia, això sempre és així. El que hem d’intentar és utilitzar metodologies que hagin demostrat la seva eficàcia en un percentatge alt de casos (exemple de la meteorologia) i que les investigacions que han portat als resultats hagin estat guiades pel mètode científic (utilització de grups control, possibilitat de repetir l’experiment, etc.)

Pel que fa a l’experiència personal no es diu que no sigui important, però és evident que no és l’única font i que també en educació la ciència té un pes important, encara que evidentment també té limitacions.

Cada un té una experiència personal,  a vegades les experiències estan esbiaixades pels biaixos cognitius que no podem evitar-los.

Exemples de biaixos percentuals que el cervell interpreta de manera manipulativa. (ens posa molts exemples)

Biaix de confirmació. És la tendència que tenim en defensar les nostres idees prèvies. Perquè encaixi amb la meva percepció. Exemple del futbol: com podem interpretar per exemple una entrada d’un jugador o un altre en funció de les nostres preferències futbolístiques.

. Atenció i percepció esbiaixades

. Interpretació esbiaixada

. Memòria esbiaixada

. Cerca d’informació esbiaixada.

. 

• Conclusions esbiaixades

Biaix de confirmació apareix amb Dissonància cognitiva que genera malestar.

Això passa per les zones consistents /  zones inconsistents (tècnica de ressonància magnètica) 

La ciència moderna neix carregant-se la teoria de la rotació del Sol.

Encara avui hi ha persones que pensen que el Sol gira al voltant de la Terra. La ciència va en contra les intuïcions de les persones.

El mètode científic és important en tot. En educació també.

Ensenyament de la lectura. Hi ha mètodes per a ensenyar a llegir que son molt utilitzats avui dia i no estan sustentats pel mètode científic. Com ja s’ha comentat, el fet que l’experiència ens digui que un mètode ha funcionat per a alguns alumnes no significa que funcioni per a la majoria ni tampoc que aquests haguessin après millor o més ràpid amb un altre mètode. 

Hi ha un grup d’alumnes que aprendran amb qualsevol mètode i fins i tot aprenen “a pesar dels ensenyants” però el que hem d’intentar és utilitzar els mètodes que hagin demostrat eficàcia per a la majoria de l’alumnat.

La ciència ens ajuda en els processos d’innovació 

Per què innovem?

Quan alguna cosa no funciona, aleshores ha de sorgir d'innovació… Quan hi ha un PROBLEMA. La Innovació és el mitjà

Les 3 preguntes clau són molt importants:

• Quin és el problema que volíeu resoldre?

• Com vau planificar l’avaluació dels resultats?

• Per què vau decidir que aquesta era la millor manera de resoldre el problema?

En qualsevol procés d’innovació:

1. Establir Objectius

2. Planificar com avaluar els resultats

3. Decidir la intervenció

I per començar (procés llarg) 

A vegades innovació ve si un altre ens fa la proposta de fora.

Compte amb la pseudociència!!!!

Per tant,

Està basat en evidències?? Seria una pregunta clau. 

De quina manera ho podem saber...

Dissenyat en base amb la  recerca. Comprova la seva efectivitat

Analogia amb els germans Wright. Van ser els que ho van provar, van construint un túnel de vent i van provar l’aeroplà i  van arribar al disseny exitós.

Per tant, en educació també s’ha de demostrar i comprovar el grup control. S’ha de fer una comprovació. Tenint en compte que la correlació no implica causalitat.

Es poden parlar d’associacions, però no de causa ( notícia de les pantalles)

«El abuso de las pantalla genera ansiedad,depresión y aislamiento en los niños»

Arguments convincents 

Sovint es relaciona la psicologia i la neurociència i no és així. La neurociència ve després a comprovar com estimular a l’alumnat però d'acord amb la psicologia.

La psicologia descriu i analitza el comportament, la neurociència ens dona l’explicació biològica

Rendiment és una paraula de la psicologia.

Quan volem incorporar algun nou material, alguna nova metodologia hem de valorar la seva efectivitat i també el seu cost/benefici no només en termes econòmics sinó també de l’esforç que suposa a l'organització, quantes coses s’han de canviar i a canvi de quina millora esperada…

Efecte novetat tampoc vol dir que sigui efectiu

Sospesar cost/ benefici  Com de millor és?

Fins ara la pràctica educativa i la recerca en educació han estat vies paral·leles que no s’han creuat. Hauríem d’anar cap a un model en el qual aquestes dues vies es creuin i la recerca aporti a la pràctica les evidències que s’han trobat per a enriquir-la. Estem en el començament del camí i queda molt per fer.

Pràctica educativa i recerca científica  s’han de creuar.