La tasca del professorat s’hauria de centrar més a promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació, entesa com a regulació entre iguals, i l’autoavaluació, entesa com a reflexió sobre què cal millorar i com, que no pas al que en diem “corregir” produccions de l’alumnat. No cal dir que les estratègies que s’han d’aplicar han de ser creatives, fugint de rutines, i que l’alumnat les percebi com a útils i gratificants. Una bona retroalimentació (feedback) 13 no es pot centrar a identificar errors sinó, en primer lloc, a reconèixer el que ja es fa prou bé o es creu que es fa prou bé (i, per tant, no s’ha d’oblidar) i, en segon lloc, a ajudar a comprendre la idoneïtat de la lògica aplicada en la realització de l’activitat, perquè és la que cal revisar, i a suggerir possibles camins per avançar. “Avaluar és aprendre” (Neus Sanmartí)

En un procés educatiu, es coneix per retroalimentació, retroacció o feedback el procés per compartir amb una altra persona (docents, companys, familiars) idees que expliquen possibles obstacles o dificultats amb relació a un objectiu d’aprenentatge i, molt especialment, propostes per superar-los. Aquesta informació -sovint per mitjà de comentaris escrits i processos dialògics qualitatius- permet que l’alumne reflexioni sobre els seus objectius d’aprenentatge, sobre el camí realitzat per assolir-los o aproximar-s’hi i sobre el pas següent a fer per avançar.

El feedback només pot millorar l'aprenentatge quan els aprenents en poden treure partit, és a dir, si s'utilitzen per millorar el que aprenen. I això només pot tenir lloc mentre estan aprenent i tenen la possibilitat de revisar i millorar la seva tasca abans de donar-la per conclosa. A vegades, cal demanar als propis alumnes en quines tasques volen rebre feedback. 

Els comentaris escrits o verbals han d’aportar informacions que ajudin els alumnes a entendre les raons de les dificultats i errors i també dels encerts, ja que no sempre l’aprenent reconeix que el recorregut o part d’ell és correcte. No es tracta de fer lloances ni de donar consells, ni tampoc de “donar la resposta correcta”, sinó de proporcionar feedback específic, concret, oportú i propositiu, que motivi l’alumne a fer el següent pas.

El feedback pot ser proporcionat pels iguals i no únicament pel docent. Cal fer accions i destinar espais perquè els alumnes siguin capaços de rebre i donar-se feedback. Hi ha diverses tècniques que poden proporcionar rutines per crear moments de feedback, així com recomanacions per saber donar i rebre feedback.

Si has escollit aquest pas, aquests recursos poden ser útils per facilitar experiències de feedback entre aprenents i entre l’aprenent i nosaltres per saber què està fent bé i quins suports necessita per a millorar:

• Apartat 2.5. del document Avaluar és Aprendre.

• Recursos i materials sobre feedback del web del grup de treball Avaluar per Aprendre.