Tradicionalment l’aprenentatge i l’avaluació s’han concebut com a processos separats; és a dir, s’ha considerat que en un procés d’ensenyament-aprenentatge, primer hi ha un temps en què l’alumne aprèn i finalment se l’avalua. Per contra, l’avaluació formativa concep aquests dos processos alhora, ja que es donen de forma conjunta i constant des de l’inici de qualsevol aprenentatge. Així doncs, l’avaluació -entesa com a regulació- i l’aprenentatge són dues cares de la mateixa moneda. El curs 2019-2020 vam iniciar un cicle formatiu sota el lema “Passem el poder de l’avaluació als aprenents” per reprendre aquesta concepció de l’avaluació que, de fet, sempre ha estat present en la trajectòria de la Xarxa.
Si aprendre requereix avaluar-se, cal:
compartir amb l’aprenent els objectius;
ajudar-lo a recollir evidències del propi aprenentatge per ser conscient del procés recorregut, del sentit dels aprenentatges que han tingut lloc i de com pot utilitzar-los per seguir aprenent;
proporcionar-li retroalimentació (o potenciar el feedback entre iguals) en relació amb la qualitat esperada dels aprenentatges i sobre com millorar.
En l’avaluació formativa el protagonista ha de ser l’alumnat, però perquè els alumnes puguin autoavaluar-se s’han de representar els objectius adequadament; d’aquesta manera poden autoregular-se o regular-se entre iguals. Així doncs, el curs 2019-2020, vàrem focalitzar en els objectius d’aprenentatge, ja que una avaluació competencial precisa també d'objectius competencials compartits amb l'alumnat, que apunten cap a aprenentatges rics i duradors, amb tots els canvis metodològics que això comporta. En el curs 2020-21, el focus va ser com ajudar els alumnes a recollir i mostrar evidències dels seus aprenentatges. Aquest curs, es reprendran alguns dels aspectes treballats anteriorment, com la necessitat de plantejar aprenentatges significatius i durables per al desenvolupament de les competències, aspecte que es vincula amb els nous currículums (que seran vigents a partir del curs 2022-2023). També es tractaran altres estratègies i instruments d'avaluació formativa que ajudin els alumnes a anticipar accions i regular-se; la personalització dels aprenentatges i la inclusió; la retroalimentació o feedback i la implicació dels alumnes en els informes d'avaluació, entre d'altres. Així mateix, aquest tercer curs del cicle ha de servir per anar construint una cultura de centre sobre l'avaluació.
Cada curs, els centres que formen part de la Xarxa Cb, elaboren el pla de treball propi, alineant els seus objectius amb la proposta de treball de la xarxa. Aquest proposta es concreta en el que anomenem “full de ruta”, un recurs autoformatiu flexible i adaptable, que proposa accions, orienta els processos i proporciona bastides per poder desplegar, en el si de l’equip impulsor, les pràctiques de cada docent. Aquest és el full de ruta de la tasca individual.
TASCA INDIVIDUAL:”Quines estratègies i instruments d'avaluació són útils per a la regulació dels aprenentatges?” Ús d’instruments i estratègies d’avaluació formativa com a recursos de metacognició i per a l’autoregulació o la regulació entre iguals, en el decurs d’unitat didàctica, projecte o altres situacions d’aprenentatge, en què els aprenents siguin els protagonistes. (Treball individual i de l’equip impulsor).